29/03/20 Com afronto el confinament

Com s'ha d'afrontar el confinament? No en tinc la resposta per tothom, el que si sé és com l'afronto, i el que m'està funcionant mentalment.
Em centro en les coses que puc fer. El que està al meu abast. En el dia a dia, sense generar expectatives, ni a mitjà, ni a llarg termini.
A el que no puc fer, no cal dedicar gaire estona a rumiar-hi, doncs només genera frustració, ansietat i no aporta res de bo. Ni tant sols em plantejo reptes de futur, ni properes aventures. Perquè a més de no saber la data, en que acabarà tot plegat; el confinament ha parat la recuperació del meu turmell, que duia terme amb un tractament de magnetoteràpia. Tampoc em preocupa, doncs sempre, dintre de les meves possibilitats, i amb esperit de superació, em vaig plantejant fites, a mesura que va pasant el temps, gestionant les oportunitats.
Visc sol, sempre m'he entès molt bé amb la soledat. Estar amb mi mateix, no em pesa. Alhora segueixo comunicat, amb la família i els amics. Saber de la gent que m'estimo i aprecio, dona tranquilitat.
Soc molt amant de seguir l'actualitat. Però evito un excés d'informació. Tinc la pauta màxima de un, com a molt dos telenotícies, res de programes que donen voltes allà mateix. Llegeixo algun que altre article, de diaris, en la seva versió digital. Les noticies de dubtosa procedència, difoses a les xarxes socials, ni em molesto a mirar-les. La ràdio, en la seva versió musical, és una bona manera d'evadir-me.
Dintre el context d'estar a casa. Gaudeixo de les petites coses, els petits plaers d'un dia qualsevol. Menjar, llegir, veure una peli, una conversa telefònica, ... Disfruto de les, màxim dues sortides setmanals, que faig per anar a comprar.
Faig esport. Les meves opcions son caminar a la terrassa o dins el pis, opto per la primera, sentir el sol i el vent, és un regal. Tinc una bicicleta estàtica, hi faig estones de pedalar continuat, i també hi segueixo classes virtuals d'spinning. Tampoc molta estona, no vull estressar el cos, ni perjudicar el turmell.
Com sempre, afronto la vida, amb adversitats o sense, amb el meu millor somriure. No vol dir, que no tingui moments de fluixesa, que en tinc. Vol dir. que no deixo que aquests moments, em dominin.

Cap comentari :