22/03/20 Dia 10 de confinament pel Covid-19

Soc molt afortunat. No és que vulgui estar confinat a casa, ni de lluny, més aviat al contrari. M'agrada estar bosc endins, i mar enllà, no  entre parets.
Soc molt afortunat. Tot i viure en un pis petit, no em falten comoditats i serveis. Tinc les necessitats bàsiques cobertes, tinc sostre, llum i aigua corrent. Un rebost i una nevera, que puc reomplir, cada quan cal. Tinc llibres per llegir, Tinc entreteniment, televisió, ràdio, i les mil i una possibilitats que dona internet. A més d'eines de comunicació, telefonia, spkype i demés.
Soc molt afortunat. De moment, puc seguir fent tele treball. Tenint el gruix del dia ocupat, i sobretot la ment distreta, amb altres temes que no són el coi de virus.
Sóc molt afortunat. La gent propera, família i amics, no estan afectats pel Covid-19. Ens prenem molt seriosament les recomencions, i ens quedem, en la mesura del possible,  a casa. En el meu cas, només surto per comprar aliments i per llençar la brossa, si puc, faig les dues coses en el mateix viatge.
Soc molt afortunat. Tinc eines per cremar cabòries i calories. Una bicicleta estàtica de més de trenta anys. Un joc de gomes per exercitar la força. I una terrassa, de pocs metres, però amb molt aire fresc i sol, quan surt. I una ment, que vola lliure, somiant noves aventures i reptes.
Soc molt afortunat. Sé estar amb mi mateix. Gaudir de la soledat i del silenci ensordidor. Aprofito, per viure aquests dies a un altre ritme. Pausat. Sense presses. Assaborint les coses. Com fer els àpats, tranquil·lament. Viure, sense la sensació constant d'anar contra-rellotge.
Soc molt afortunat. No deixo de ser un privilegiat, que està bé, que els seus estan bé, i que té de tot. I que només ha de fer una cosa molt senzilla: quedar-se a casa.