Diversió pel 24-25-26/06/16 Navegant mar enllà i pell endins en caiac
L'esperit nòmada que duc dins, té ganes d'aventura, la sal que em corre per les venes, té ganes de mar i el cor té ganes de bategar ràpid en el paradís que me'l té robat, la Costa Brava.
Aprofitant els tres dies de festa i el bon temps, tinc moltes ganes de navegar en caiac, en autosuficiència i en solitari. Sense massa programació, parant quan vulgui i pugui, menjant quan el cos ho demani, parant si em ve de bé en algun xiringuito, redescobrint racons i raconets, aprofitant que les nits són curtes per allargar el dia, per acabar dormint en algun indret tranquil mentre la remor del mar em bressola.
Les prediccions, el moment de fer aquest escrit, són força bones. Calor i bona mar, amb el petit inconvenient que el segon dia al vespre pot entrar tramuntana i aixecar onades altes per l'endemà, que per navegar una estona és divertit, però per fer-ho moltes hores i amb el caiac carregat de material ja no fa tanta gràcia.
El recorregut, té un mínim que vull navegar, el Baix Empordà. Sortint de casa, de Sant Feliu de Guíxols, vull arribar a l'Estartit i tornar. Puc arribar en un dia o en un i mig, ja ho aniré decidint sobre la marxa. Si tinc moltes ganes i tot acompanya, potser navegui fins a Sant Pere Pescador o potser torno a Sant Feliu per anar fins a Blanes o potser faig Sant Feliu - L'Estartit - Sant Feliu, tranquil·lament en tres dies, tot i que sempre ho fet en dos, no ho sé, ni em preocupa massa. L'important és gaudir del que faci i gaudir navegant en caiac a la Costa Brava és molt fàcil.
Com va escriure Gustavo Adolfo Bécquer, la solitud és l'imperi de la consciència. I en aquesta consciència a més de sentir emocions i sensacions amb molta intensitat, aprofitaré per treballar en els detalls de noves aventures que ja em ronden pel cap.
Aprofitant els tres dies de festa i el bon temps, tinc moltes ganes de navegar en caiac, en autosuficiència i en solitari. Sense massa programació, parant quan vulgui i pugui, menjant quan el cos ho demani, parant si em ve de bé en algun xiringuito, redescobrint racons i raconets, aprofitant que les nits són curtes per allargar el dia, per acabar dormint en algun indret tranquil mentre la remor del mar em bressola.
Les prediccions, el moment de fer aquest escrit, són força bones. Calor i bona mar, amb el petit inconvenient que el segon dia al vespre pot entrar tramuntana i aixecar onades altes per l'endemà, que per navegar una estona és divertit, però per fer-ho moltes hores i amb el caiac carregat de material ja no fa tanta gràcia.
El recorregut, té un mínim que vull navegar, el Baix Empordà. Sortint de casa, de Sant Feliu de Guíxols, vull arribar a l'Estartit i tornar. Puc arribar en un dia o en un i mig, ja ho aniré decidint sobre la marxa. Si tinc moltes ganes i tot acompanya, potser navegui fins a Sant Pere Pescador o potser torno a Sant Feliu per anar fins a Blanes o potser faig Sant Feliu - L'Estartit - Sant Feliu, tranquil·lament en tres dies, tot i que sempre ho fet en dos, no ho sé, ni em preocupa massa. L'important és gaudir del que faci i gaudir navegant en caiac a la Costa Brava és molt fàcil.
Com va escriure Gustavo Adolfo Bécquer, la solitud és l'imperi de la consciència. I en aquesta consciència a més de sentir emocions i sensacions amb molta intensitat, aprofitaré per treballar en els detalls de noves aventures que ja em ronden pel cap.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!