Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

Repte pel 16/11/13 Mig IronMan estàtic

Avui, 15 de novembre, és el meu aniversari, en faig 39. Quina millor manera de celebrar-ho que fent el que més m'agrada, el que em fa sentir molt viu, un repte. Com que és dia laborable, toca fer-lo demà dissabte.
El repte havia de ser només amb la btt i exterior, la predicció de pluja continuada, fa que passi al pla B.
L'objectiu serà fer mig Ironman estàtic, dins el gimnàs:
1'9  nedant a la piscina de 25 metres.
90 km pedalant a la bicicleta estàtica.
21'1 km corrent en cinta.
La natació és la part més senzilla, de la bicicleta n'acabaré fins al capdamunt i de la cinta, no vull ni pensar-hi. Fa uns 32 mesos, vaig fer un triatló olímpic estàtic, eren 10 km a  la cinta i em va angoixar molt, es va fer etern i molt, molt pesat, des d'aquell moment, crec que no he tornat a pujar a la cinta. 
Aquí està la gràcia, que sigui dur, que suposi una lluita interior, que en cap moment pugui donar per suposat que ho aconsegueixo. En la dificultat està el premi.
Ho faré dintre el normal funcionament del gimnàs, en el que entreno habitualment, començaré a nedar sobre les 9 del matí. Espero tenir disponibilitat de bici i de cinta durant les hores que necessito. 
L'avituallament líquid el faré mentre avanço metres, pel sòlid, per normativa de la instal·lació, hauré d'anar al vestuari, que es troba a la planta de sota d'on hi ha la bici i la cinta de córrer.
Per acreditar el repte, gravaré les pulsacions amb el garmin i cada vegada que hagi de deixar la bici o la cinta, per avituallament o per anar al servei, faré una foto de la pantalla de l'aparell, amb el parcial de distància, fent que hi surti l'hora del garmin, perquè aquesta no es pot manipular.

Entrada relacionada:
16/11/13 Mig IronMan estàtic. Crònica

Comentaris

  1. per molts anys!!!!! uff quin mandra, preò és una molt bona manera d´entrenar el cap.Molta força!!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!! A mi també em fa una mica de mandra, sobretot la cinta, però no m'agrada que la mandra em digui que he de fer o he de deixar de fer.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats tot i no coneixer-nos.
    Veig que som de la mateixa quinta amb la diferència que jo em pensava que estava locu i veig que m'he quedat curt.
    Ara parlant seriosament: molts ànims i salut i kms i sobretot pit i molts collons.
    I moltissim cap.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Joan. Ja veus que els bojos obrim camins que els savis despres segueixen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!