27/05/12 Volta nedant a Sa Dragonera. Crònica

Nedar a pell, 9.500 metres i temperatura del mar a 19ºC, són tres factors que per si sols donen que pensar, els tres junts fan una barreja de respecte, dubtes, por i nervis.
A la que deixo la samarreta de voluntari i em poso el banyador, canvia la mentalitat, m'adono de tot el que m'espera en pocs minuts, sóc conscient que potser no ho aconseguiré, però penso lluitar aquesta dura batalla fins al final.
Moment de la veritat, 9 del matí, en Jorge, dóna la sortida, entrada a l'aigua i som-hi, trobo l'aigua fresqueta, com un dia d'estiu, que al sortir de casa de bon matí, quan notes aquella fresca, però aguantes, perquè saps que en res arriba la calor, en aquest cas, la calor no arribarà, així que em mentalitzo, que és la temperatura ideal, penso en un dia de molta calor, quan finalment et pots refrescar a la dutxa o a la platja, així la temperatura del mar, es torna un regal.
Als pocs metres, ja quedo enrere, amb un grup, en que hi ha Sònia, fa il·lusió trobar amics entre braçades, primers 2.000 metres tranquils,  a la que estic en la part d'ombra, noto el grau menys al mar, vaig de sol a sol, apretant en les zones fosques per sortir-ne ràpid, veure i sentir el sol dóna vida.
Entre els 3.000 i 4.000 metres, trobo una zona d'uns 300 a 400 metres, amb aigua gèlida, quina impressió més incomode, tinc por de perdre massa temperatura corporal, queda més de la meitat per endavant, un cop passat com a premi, fins els 5.000 metres, hi ha una mar plana com una piscina, després comença la diversió.
Hi ha una mica de vent que porta onades que arriben a ser d'uns 50 cm, no en va aquesta part de l'illa és diu Es Bufador, sense neoprè, costen més de passar, agafo referències a la pared de l'illa i m'adono que avanço lentament, decideixo pujar el ritme, fins que s'acabi, com a molt, seran uns 2.500 metres, el pitjor que pot passar és que em fongui i un cop passat aquest tram, vagi més lent del normal.
Avanço, a estones bé, a estones amb més dificultat, toca girar el cap de tramuntana, aquí vaig massa arran de roca, m'obro, sinó una onada em pot precipitar contra l'illa, el cansament i les onades, fan que sigui una tasca feixuga, agafo una enrabiada de nen petit, d'aquelles que no en saps el motiu, que fan caure quatre llàgrimes i tot és una mica millor després, al acabar el tram dolent,  veig el tercer avituallament, el dels 8.000 metres, és una gran satisfacció.
Estic cansat, braços adolorits, cos fred i entumit, res que no m'esperes, duc casi 4 hores nedant, tinc la certesa que acabo, només queden 1.500 metres, un nedador em saluda, és novament la Sònia, que xulo, hem sortit i arribarem junts. La nostra arribada coincideix, amb la sortida de l'illa dels primers nedadors, les embarcacions ens saluden, un munt de persones apunt per agafar les embarcacions, ens fan una calorosa arribada, l'alegria es desferma.
He acabat fos, físicament esgotat, buit per l'esforç, però sense més problemes, l'aclimatació a nedar a pell, feta durant els últims sis mesos, ha donat fruit, molt content, han estat 4h 39', de lluita contra mi mateix i he vençut.
He gaudit de tots el  matisos del color blau en l'entorn de Sa Dragonera, de milers de peixos, de praderies de posidònia, de veure com les parets de l'illa s'enfonsen dins el mar, més enllà d'on arriba la vista, d'una aigua cristallina que deixava gaudir al màxim del fons marí,  inclús  observar l'aigua que desplaça un caiaquista a cada palada o el moviment sinuós d'una hèlix d'embarcació, fruint del bon ambient d'aquesta festa, amb els amics i companys nedadors, voluntaris i l'organització que han fet possible nedar en aquest petit paradís que és Sa Dragonera.

Entrades relacionades:

Proposta pel 27/05/12 Volta nedant a Sa Dragonera

26/05/12 Volta nedant a Sa Dragonera. Test
30/05/12 Volta nedant a Sa Dragonera. Reportatge d'IB3