16/05/12 Per què no paro?

Que per què no paro de fer coses? Perquè sinó no seria jo o com molt bé diu l'amic Pere, perquè tinc un virus que és diu NoPucParar.
Quina millor manera de ser feliç, que fent el que més m'agrada, em fa sentir viu, m'ocupa el pensament, és el que em fa riure i imaginar nous horitzons, no em fa perdre la son, em fa somiar despert, algú creu que s'ha de deixar de fer el que et dibuixa un somriure i et fa il·lusionar?
Fer coses grans, de les que aconseguir-ho és difícil, de les que el fracàs està present, em fa sentir petit, petit i agafar perspectiva sobre la manera en que vull viure la meva vida.
Fa temps, vaig decidir, que en la mesura de les meves possibilitats, no deixaria res per més endavant, vaig decidir que assumira el risc de fracassar amb un somriure, el que no puc assumir és el no intentar-ho,  veure vida passar no és una opció.
Les vides rutinàries semblen llargues i passen lentament, mentre que en les que hi ha noves experiències, noves expectatives, nous projectes, semblen curtes i passen a tota velocitat, la veritat és que el temps passa volant, quan poso la mirada enrere, miro els escrits del blog de l'últim mes, m'adono de la quantitat de coses que he fet, de les que m'han passat, del que he viscut, de tot el que he aprés, dels molts camins nous que he trobat, dels amics amb qui he compartit trajecte i de tot el que em queda per fer.
Evidentment, tot s'ha de fer amb una correcta planificació d'entrenaments i d'objectius, amb períodes de volum, de tècnica i d'altres més tranquils,  jornades d'alta intensitat i algunes d'absolut repòs esportiu, combinat amb la realitat personal i la professional, adaptant els objectius al que el cos demana i pot assumir.
Hi haurà un moment en que tindré l'eternitat per descansar, fins que això arribi, no penso parar.