04/12/11 6 hores de Calella
Degut a començar a córrer, des de no fa ni un mes, tenia la ferma intenció de caminar dues voltes i córrer una, en el circuit de 3 quilòmetres de les 6 hores de Calella, en això ha quedat, en una intenció.
Vaig caminar 6 km i al començar la volta de córrer, em vaig descuidar de parar i vaig córrer fins al final, em vaig sentir tan bé, en una dia radiant, envoltats d'amics, els coneguts, Carme, Pere, Andreu, Sergi i els que vaig conèixer, que el cos no volia aturar-se.
La ment volava, el cor bategava al ritme de la música de l'ultrafons, aquella que pocs sentim, per les venes em corria llarga distància, els peus tenien fam de quilòmetres, les cames es movien sense fi, em duien a un lloc, que té moltes maneres d'arribar-hi, anomenat felicitat, a aquest estat de despreocupació, en que l'únic important és el proper pas, el següent metre, el batec del cor és la banda sonora, els actors principals la resta de corredors i l'organització, en els papers secundaris el mar, el passeig, el cel i el sol. L'únic que vaig haver de fer, va ser deixarme endur pel moment.
Deia als companys, mig en broma, mig en serio, que volia fer una mica més d'una marató, perquè així, fos una distància d'ultrafons, conforme s'acostava el final, més milloraven les expectatives, que si 45, que si 48 i al arribar el punt de marcar-me els 50, per que no? Ho dono tot, no em guardo res, aconsegueixo els 50, queden uns minuts, no puc amb el cos, no vull abandonar, a veure on arribo, al final han estat 50,750 km, molt i molt content, ni la meva millor previsió, el cos muscularment adolorit i cansat, res fora del normal.
Un fet curiós, és veure els companys de cursa corrent al limit, donant-ho tot i més, de cop es compleixen les 6 hores de cursa, tothom para, la cara de patiment, els esbufecs, el dolor mal dissimulat, es transforma en un somriure, la feina ja està feta.
Al acabar arriba el millor de tota competició, primer a comentar la jugada, mentre reparteixen premis i diplomes, per acte seguit compartir un dinar tot junts, perquè les coses bones de la vida, estan al voltant d'una taula amb amics, és la nostra petita festa, després de la victòria que cadascú ha tingut contra si mateix.
Vaig caminar 6 km i al començar la volta de córrer, em vaig descuidar de parar i vaig córrer fins al final, em vaig sentir tan bé, en una dia radiant, envoltats d'amics, els coneguts, Carme, Pere, Andreu, Sergi i els que vaig conèixer, que el cos no volia aturar-se.
La ment volava, el cor bategava al ritme de la música de l'ultrafons, aquella que pocs sentim, per les venes em corria llarga distància, els peus tenien fam de quilòmetres, les cames es movien sense fi, em duien a un lloc, que té moltes maneres d'arribar-hi, anomenat felicitat, a aquest estat de despreocupació, en que l'únic important és el proper pas, el següent metre, el batec del cor és la banda sonora, els actors principals la resta de corredors i l'organització, en els papers secundaris el mar, el passeig, el cel i el sol. L'únic que vaig haver de fer, va ser deixarme endur pel moment.
Deia als companys, mig en broma, mig en serio, que volia fer una mica més d'una marató, perquè així, fos una distància d'ultrafons, conforme s'acostava el final, més milloraven les expectatives, que si 45, que si 48 i al arribar el punt de marcar-me els 50, per que no? Ho dono tot, no em guardo res, aconsegueixo els 50, queden uns minuts, no puc amb el cos, no vull abandonar, a veure on arribo, al final han estat 50,750 km, molt i molt content, ni la meva millor previsió, el cos muscularment adolorit i cansat, res fora del normal.
Un fet curiós, és veure els companys de cursa corrent al limit, donant-ho tot i més, de cop es compleixen les 6 hores de cursa, tothom para, la cara de patiment, els esbufecs, el dolor mal dissimulat, es transforma en un somriure, la feina ja està feta.
Al acabar arriba el millor de tota competició, primer a comentar la jugada, mentre reparteixen premis i diplomes, per acte seguit compartir un dinar tot junts, perquè les coses bones de la vida, estan al voltant d'una taula amb amics, és la nostra petita festa, després de la victòria que cadascú ha tingut contra si mateix.
Entrades relacionades:
Bestia parda estas fet ULTRAQUIM ets com el cavall d'atil.la arrasses amb qualsevol bestiesa que et proposin.
ResponEliminaBravo pel Pere Carme i d'un i dó l'ANDREU!! a mes de 10 km l'hora (COM UNA MOTILLO) Des de les 24 hores de cap de Creus que no sabia res d'ell i veig que ha fet base i va cap amunt.
Quim ens veiem i enhorabona...estas fortisim màquina!!
Manel TIR.
Moltes gràcies Manel, no es pot parar.
ResponEliminaRealment els 4 som un equip devorador de quilòmetres i més quilòmetres.
Una abraçada