25/06/11 Travessia dels pirates de la Mar d'Amunt. La Farella

Som un grup d'amics, units per la passió de nedar en aigües obertes i com a bons pirates hem anat a conquerir de nou la mar d'amunt, a la platja de la Farella de Llançà, amb valentia, decisió i una gran dosi d'il·lusió, ens llencem a l'aigua, en realitat és la mar qui fa temps ens té conquerit el cor.

Hi ha onada, ens agrada, juguem amb ella, ara cap a la dreta, ara ens porta cap allà, la mar és un nen petit, amb cos de gegant, entremaliat; peixos i més peixos, per sota nostre que juguen a fet i amagar amb la posidònia i les roques, costa treure el cap per respirar, el dia assolellat, ens permet gaudir d'un fons magnific, espectacular, parem al mig del mar a parlar una estona, l'alegria dels amics que nedem, juntament amb els 2 caiaquistes del Pagaia i la barca a motor que ens fa de suport, s'encomana.

La gran massa d'aigua salada, és un amplificador de sensacions i emocions, et deshinibeix, et permet riure a pulmó, sentir braçada a braçada, la seva immensitat, notar com l'ale es transforma en salat, al cap de nedar una estona, la mar t'ailla del món, només un mateix, sentint pell enfora i carn endintre, que ets mar, no importa res més, estàs a lloc, estàs on ets tu mateix, on no cal, ni pots, amagar res, on no cal semblar, ni tenir, només ser, on et banya el sol i t'acaronen les ones, és on pots ser mar.

Ser mar, implica està en harmonia, ser part del tot i un xic de res, ser molt gran i alhora insignificant com una gota, ser molta gent i ser un de sól, ser molt fort i tremendament fràgil, no fer falta res, perquè ho tens tot.