Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

17/06/11 Afrontar un repte

Banalitzar les distàncies, les proves, els reptes, és un risc del qual ningú n'està exclòs.
Sembla que si fas curses de 100 km o més, quan fas alguna cosa més curta, tipus marató, mitja o 10 km, ja ho tens a la butxaca abans de començar, no és cert, cada cursa, cada distància, és diferent, igual que cada dia és diferent d'un altre.
A vegades, som nosaltres mateixos, que ja no ens preparem tan a consciència per un repte, deixem per última hora el material a dur, no analitzem cada detall, no estudiem el perfil, ni preparem una estratègia, descuidem la seguretat, és fàcil caure en tots aquests errors. Altres cops, ens deixem  entevanar, pel que ens diuen els altres, per tu no és res o frases similars, com si l'altre fes la cursa per nosaltres.
Si una cosa m'ha ensenyat la curta experiència que tinc en ultrafons, és que tot i que no cal viure amb els nervis, ni el neguit de la primera vegada, si s'ha de preparar amb la mateixa cura i aprofitant el que s'ha aprés, d'altres reptes,
El truc, senzill i molt difícil alhora, és visualitzar mentalment,  la feina feta en forma d'entrenaments per arribar-hi, on trobarem les dificultats, on patirem, preparar els imprevistos i estar apunt per afrontar els impossibles, això s'ha de fer des de la sinceritat amb un mateix, d'aquesta manera, tenim apunt la part més important per fer llarga distància, ja sigui corrent, nedant, pedalant..., entrenem la ment, no és l'única manera com s'ha de fer.
La pintura anomenada: Trencaclosques, que acompanya aquest escrit, és de Susanna Pruna.

Comentaris