Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

17/06/10 Alexandra Panayotou

L'Alex es una atleta, que s'ha de seguir, algú que es creix davant l'adversitat, que no amaga les seves debilitats, perquè sap que la fan més forta, vaig tenir la sort de córrer unes horetes amb ella, ara fa una setmana, acabo de llegir una entrevista a La Vanguardia.es, que val la pena. En part m'hi sento identificat, salvant moltes distàncies, pels seus inicis en la llarga distància, la seva filosofia i sobretot la seva finalitat. Us copio l'entrevista a continuació:
La ultrafondista Alexandra Panayotou és una dona de reptes personals i esportius. I fins ara els han aconseguit tots amb èxit. El seu últim desafiament ha estat córrer durant 24 hores de forma ininterrompuda donant més d'un centenar de voltes al centre comercial La Maquinista. Va córrer un total de 183, 95 quilòmetres però l'esforç no va ser en va. Ho va fer per una causa solidària amb l'objectiu de donar suport a la integració a l'esport de les persones amb discapacitat. Aquest desafiament esportiu se suma a altres que ja ha aconseguit Panayotou, Llicència en filosofia i psicologia. Un dels més exigents va ser córrer 2.010 quilòmetres durant 31 dies per promocionar el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona. Més enllà de l'esforç, l'atleta de 40 anys, de nacionalitat grega i establerta a Catalunya, confessa que la clau del seu èxit és tenir una actitud positiva per superar qualsevol obstacle que se li presenti. Ella ho diu convençuda amb un gran somriure i es nota que li agrada córrer o "quilòmetres", tal com l'anomena Alexandra.

-Fa uns dies ha aconseguit un nou repte esportiu. Córrer 24 hores de forma ininterrompuda. No era la primera vegada que ho feia?

-Les meves primeres 24 hores van ser fa uns dos anys i fa dos mesos vaig fer les meves primeres 24 hores en solitari a Barcelona per donar suport a un grup de persones discapacitades.
-Les seves últimes 24 hores també tenien una vessant solidària ja que era a favor de la integració a l'esport de persones amb discapacitat. A través de l'atletisme també es poden trencar barreres?
-L'esport és un idioma internacional i ha de ser accessible a tots. Amb l'esport es poden trencar totes les barreres i qui necessita ajuda per poder gaudir-els que podem ajudar estem encantats.

- Fins ara quin ha estat el desafiament més dur que ha fet?
-Els 2.010 quilòmetres que vaig fer corrent l'any passat a 31 dies per promocionar el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona.

- En quant de temps els va fer?
-Vaig córrer una mitjana de 70 quilòmetres al dia, excepte tres diumenges que vaig fer 30 quilòmetres. Va ser una experiència brutal i increïble que la faria una altra vegada encara que ho vaig passar malament.

- Amb quina va patir més?
-Després del tercer dia vaig començar a sentir-me malament de les cames. A més era una temporada de molta calor. Vaig córrer durant molts dies amb més de 40 graus i alguns dies fins amb 46 graus. L'asfalt s'estava fonent i va ser molt dur.

- ¿No va pensar mai a abandonar?

-Per a mi no entra la possibilitat d'abandonar. Tampoc sóc de la persones que aniran fins a la mort. El més important és la vida.

- Quins altres reptes ha superat?

- He corregut 220 quilòmetres en 34 hores empalmant amb la marató de Barcelona. També he guanyat un cavall corrent 123 quilòmetres entre els monestirs de Montserrat i Ripoll. He estat corrent 21 dies des de Barcelona fins a Santiago de Compostela ....

- ¿Com fa per no llençar mai la tovallola?
- Simplement has de canviar la teva enfocament però no abandonar. En comptes de pensar en arribar al final penso en arribar al següent punt, passar el proper arbre o posar un peu davant d'un altre.

- ¿Es considera una lluitadora nata?
-Tots som lluitadores nates. Fa 15 anys jo estava enmig de festa, fumant dos paquets al dia i no sabia el què volia fer amb la meva vida.

-I l'atletisme li va canviar la vida
- Un dia tard o d'hora tots trobem el nostre camí. I per a mi l'esport extrem em va molt bé per al cos i el cap.

- Com va arribar a aquest món?
- Jo vaig començar als 30 anys. Estava en un gimnàs. Un dia em vaig posar a la cinta a córrer i em va agradar.

- Quin va ser el seu primer marató?
-La meva primera marató va ser la de Olimp. Vaig arribar segona. Quatre anys després vaig córrer la marató de Barcelona i vaig quedar segona i aquest mateix any en els campionats de Grècia vaig acabar quarta. La meva història també és per ensenyar que mai és tard.

- Fins on arriben els límits del cos?
- Ara amb 40 anys tinc millor forma de cos i cap que quan tenia 20 anys. Malgrat tots els obstacles nosaltres posem els nostres límits.

-Vostè ha estudiat psicologia i filosofia. Què és més important l'aspecte físic o mental per superar un repte esportiu?
- En els desafiaments el cap és qui em guia. Durant les primeres deu o dotze hores el meu cos va a guiar però després és el meu cap qui em porta.

-Durant els seus desafiaments també promou el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona que començarà el mes de juliol. De fet, sempre comporta Barni, la mascota. ¿Creu que els ciutadans es bolcaran amb aquest esdeveniment?
- Espero que sí! És una cosa molt bo per a la ciutat de Barcelona. Hem de deixar els nostres sofàs i televisions per sortir a donar suport una cosa que és tan positiu i bonic com un Campionat Europeu d'Atletisme. És l'esport pur!

- ¿Què li ha aportat l'atletisme?
- M'ha donat una altra perspectiva de la vida. Ara sé que és lluitar i m'agrada lluitar.

- ¿Què valora més quan corre?
-Tots els moments. No només quan s'aconsegueix el triomf en la línia de meta sinó que els petits moments són els que tenen més valor. Un desafiament és com la vida mateixa. A la vida estem de pelegrinatge i fem molts.

- ¿Quina és la clau què li ha permès superar fins ara tots els reptes als quals s'ha enfrontat?
- No només són reptes físics com en l'esport sinó també mentals com, per exemple, estudiar. La vida ens dóna problemes i no sempre és bonica i fàcil però depèn de com la encarem. Amb una actitud positiva i un somriure intentant treure el millor de nosaltres podrem superar qualsevol repte.

- ¿Ja té en ment nous desafiaments?
-Encara no puc parlar massa però per al mes de setembre estic preparant un altre desafiament que serà de diversos dies i hi haurà prou muntanya.

- Més enllà dels desafiaments esportius, a què dedica el seu temps?

- Em dedico a organitzar esdeveniments. Dono xerrades de motivació i també estic escrivint el meu primer llibre.
Entrevista a la La Vanguardia.es

Comentaris