11/06/10 Alexandra Panayotou ho ha aconseguit!
Ajudar a complir somnis, encara que no siguin els propis, val molt la pena, no sempre s'hi pot participar en les il.lusions dels altres.
Desprès de passar el dia treballant, desprès de fer l'entrenament que tocava amb l'equip de triatló, piscina combinada amb carrera a peu i exercicis físics, agafo els trastets i cap a Barcelona.
Arribo cap a quarts d'una de la matinada, quina son que porto, m'apunto al grup que corre amb l'Alex, som unes 14 persones, em sorprèn, es respira bon ambient, l'idea es fer 16 voltes, una mitja marató, en un parell d'horetes i cap a casa.
El ritme de córrer es molt tranquil, 8m/km, ella porta casi 12 hores, no es qüestió de forçar, el circuit es fer la volta al centre comercial La Maquinista, tot per l'acera, es com córrer sobre pedra, prefereixo l'asfalt, no anar al meu ritme, es fa dur, el temps passa entre anècdotes i riures.
Al final hi estic 3h i 45m, per fer les 16 voltes, son les 4 de la matinada, cap a casa a dormir, que només tinc 3 hores mal contades, sort que el cafè està inventat que sinó.
He conegut gent molt maca, he conversat de tu a tu amb l'Alexandra, quins bons consells que m'ha donat, el que he apres, només he tingut un moment molt dur, el de marxar, ha estat com deixar una festa en ple bullici, però les obligacions, son les obligacions.
Ha aconseguit fer més de 180 km, desde d'aquí moltes, però que moltes felicitats, pel resultat i per l'iniciativa.
Desprès de passar el dia treballant, desprès de fer l'entrenament que tocava amb l'equip de triatló, piscina combinada amb carrera a peu i exercicis físics, agafo els trastets i cap a Barcelona.
Arribo cap a quarts d'una de la matinada, quina son que porto, m'apunto al grup que corre amb l'Alex, som unes 14 persones, em sorprèn, es respira bon ambient, l'idea es fer 16 voltes, una mitja marató, en un parell d'horetes i cap a casa.
El ritme de córrer es molt tranquil, 8m/km, ella porta casi 12 hores, no es qüestió de forçar, el circuit es fer la volta al centre comercial La Maquinista, tot per l'acera, es com córrer sobre pedra, prefereixo l'asfalt, no anar al meu ritme, es fa dur, el temps passa entre anècdotes i riures.
Al final hi estic 3h i 45m, per fer les 16 voltes, son les 4 de la matinada, cap a casa a dormir, que només tinc 3 hores mal contades, sort que el cafè està inventat que sinó.
He conegut gent molt maca, he conversat de tu a tu amb l'Alexandra, quins bons consells que m'ha donat, el que he apres, només he tingut un moment molt dur, el de marxar, ha estat com deixar una festa en ple bullici, però les obligacions, son les obligacions.
Ha aconseguit fer més de 180 km, desde d'aquí moltes, però que moltes felicitats, pel resultat i per l'iniciativa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!