04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer.
Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari.
A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme.
Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació!
La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'apunta a fer-la, genial! La que havia de ser la pitjor volta, acaba sent la més amena.
La quarta i última volta en bici, va segons el previst. Arribo a LLagostera, per sopar, més macarrons de la mare, amb l'última claror del dia, pels pèls no he de muntar el llum. Sopo i a seguir, la nit és preciosa, la lluna creixent no il·lumina gaire, al no haver-hi núvols es pot contemplar d'un cel estrellat.
Acabo el tram de bici content, he aguantat el ritme inicial, sense decaure, que era el que m'havia proposat.
Canvi d'equipació, motxilla a l'esquena i a córrer.
Tinc una grata sorpresa, en Miquel Angel, m'acompanya durant 7 quilòmetres, del 6 al 13, té mèrit, és de matinada.
Fins la mitja marató, tot va de fabula, corrent, trotant, avanço camí. Paro a menjar un entrepà i segueixo corrent. Al voltant de les cinc de la matinada, em ve una davallada important, la son em passa factura, m'adormo, ja sigui trotant o caminant, faig passos en fals, amb l'incomoditat que això origina. La via verda és ample, tant estic al costat dret, com a l'esquerre, vaig fent ziga-zaga. Estic hores amb aquesta horrible sensació, que va donant pas a l'esgotament físic. Em trobo relativament bé, sense cap dolor estrany, i alhora em sento buit, com si ja ho hagués donat tot.
Els últims sis quilòmetres, que no són res, es fan eterns! Sembla que no arribi mai!
Han estat un total de 25 hores i 31 minuts, molt intensos, plens de sensacions i emocions a flor de pell, amb un final molt dur, que m'ha fet gaudir del dolç patir de la llarga distància.
Tracks:    Natació    Bicicleta    A peu

Escrit relacionat:
Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)