30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Pedalar

4:44 de la matinada. Inici del tram de bici de l'IronGuíxols, en btt per les vies verdes. Des de Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar, prop de 200 km per endavant.
Tinc 2 km, per estirar les cames, abans de trobar els amics que m'acompanyen en aquest trajecte, en Sergi i en Rafa faran tot el recorregut i en Manolito fins a Girona.
Els primers 20 km nocturns, els fem a ritme algre. Mica en mica, el carril bici es va emplenant de vida. Al km 56 parada per esmorzar, a Vilanna. Passat Amer, mentre pugem i pugem, m'entra una gran passió de son, em fa baixar el ritme.
Seguim fins a Olot, meitat del camí. Segona parada, a dinar. Fa un bon sol, el dia és espectacular, sinó fos pel vent que ens vindrà en contra durant tota la tornada.
Al cap de poc d'iniciar el retorn, amb més de 100 km a les cames, estem juganers. Que si ataco jo, que si ho fa en Sergi, que si en Rafa ens avança com si estessim parats. Tot i el vent de cara que no para, agafo puntes de més de 40 km/h, duc el pinyó petit quasi-bé tota l'estona, només en pujo un per recuperar l'ale i tornar a atacar de nou. Sóc un nen gaudint de la bici amb amics, sé que aquest esforç el pagaré car, més igual, faig reptes per divertir-me i ho estic pipa.
Avituallament, de nou a Vilanna, km 143. Necessito recuperar-me un xic. És l'última parada a un restaurant, en total 3, a l'IronMan de Barcelona, hi ha 8 punts que esperen els atletes, nosaltres ens hem hagut d'esperar com un client més, sobretot en aquest tercer. L'espera ha fet molt dur, reemprendre la marxa.
A Llambilles, toca pagar el preu de la diversió, tinc una bona "pàjara", estic buit, res fora del normal. Parada a la benzinera, uns snacks que són pura glucosa i a seguir. Per espai i pes, el que duc a la motxilla, és per complementar el que menjo a les parades i ja queda poca cosa. 
Em recupero, tot i sentir-me cansat. fart de pedalar, mort de son i a més, estic acollonit per la part de nedar al mar que vindrà després. Per sort, tinc recursos. Penso en cops que estat així i inclús pitjor, recordo quan vaig patir molt, com vaig seguir i que ara n'estic molt orgullós d'haver-ho fet i em deixo endur per gaudir del moment.
Els quilòmetres van passant. A Llagostera, ja sento que ho tinc a la butxaca, els dubtes s'esvaeixen, només cal pedalar un xic més.
18:33, després de 196 km, 13 hores i 49 minuts en ruta i molts riures compartits, torno a ser al punt de partida. Cap a casa a deixar trastos i a nedar. L'IronGuíxols és a tocar, només 3,8 km d'aigua i alhora el sento molt lluny.

Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

Repte pel 30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà)