27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! Crònica d'un abandonament

Hi ha dies que surt tot rodó i vegades, com en aquest repte, que no.Durant la primera hora, m'acompanya l'amic Pere.
Són les 21:30 de la nit, la temperatura es prou bona, per alçades de l'any en que estem, uns 7 graus. Bufa un constant vent de tramuntana, que dóna sensació de fred, en els trams en que toca.
Corro on no hi ha escalons i camino en els trams d'escales. A la que duc 4 voltes, només 16 km, tot just han passat uns minuts de la mitjanit, prenc consciència que no, que avui no és el meu dia. No em fa mal res, ni tinc cap problema muscular, ni d'estomac, ni molèstia de cap tipus. Tinc una cosa pitjor, males sensacions,  no em sento a gust.
Decideixo seguir, fins com a mínim completar els 25 km, moment en el qual haure fet els 10 km del repte #El2015NoPucParar de dissabte. Penso que després ja decidiré si segueixo o no.
Les sensacions dolentes, van a pitjor. Estic angoixat, desmotivat per seguir, no tinc ni ganes de córrer, els últims quilòmetres els faig caminant a desgana. A la que duc els 25 km, ni ho dubto, cap a casa!
Que hagi tingut un dia dolent, només vol dir això, que he tingut un dia dolent, no cal buscar-hi grans explicacions, ni excuses per justificar-me. El que busco en els meus reptes, és que estiguin en el llindar del fracàs, en aquest cas, he arribat a aquest llindar, no passa res, forma part de les normes del joc. En cada partida que faig amb un repte puc guanyar o perdre, però sempre, sempre, aprenc, en aquesta ocasió, estic content, per haver-ho intentat i haver-ho deixat a temps.
Acceptar la derrota, no significa rendir-se. Ja estic buscant noves dates, en el mes de març i/o abril, per tornar-ho a intentar, doncs fer 100 km amb 25.000 escalons, és un repte que em ve molt de gust. 
Al final han estat 25 km amb 6.000 escalons, mirat fredament, no deixa de ser un bon entrenament pel repte.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades: