30/03/12 La nostra fragilitat

Veure un accident de bon matí, quan vas camí de treballar, no fa cap il·lusió, menys si passa a dos metres i n'ets el testimoni de primera línia, tot i no ser-ne part involucrada.
El ciclista en qüestió, ha topat amb un altre que també anava en bici, per diferents circumstàncies, no s'han vist, cosa que, per desgràcia, passa, el ferit estava conscient i adolorit, quan se l'ha endut l'ambulància, espero que tingui una ràpida recuperació i que no hagi estat massa res.
No per haver vist un accident en bicicleta, deixaré d'anar-hi, en veig més sovint entre cotxes i segueixo conduint.
Observar com a una persona, en uns segons, li canvien els plans, com a mínim a curt plaç, dóna que pensar, en la nostra fràgil existència, realment, no sabem en quin punt la vida, ens pot fer un gir de 180º en sentit positiu o negatiu.
Està molt bé fer plans a llarg termini, però sense descuidar l'avui i l'ara, molts dies de bon matí, penso que l'objectiu del dia és divertir-me, passar-ho el màxim de bé, dintre les possibilitats, tan si és treballant, la feina no és incompatible amb el bon humor, evidentment que hi ha moments per tot, hi ha estones per estar seriós i d'altres més distesos; com si és en temps lliure, intentant fer sempre el que m'agrada, el que em ve de gust, sense complicar-me la vida, sense masses expectatives, més que anar amb els braços oberts, per rebre el que el dia em vulgui donar. Penso que la millor d'encarar-ho tot plegat és amb un somriure sincer als llavis.. ;-))