13/11/10 Travessia de La Marató de TV3, L'Estartit - Illes Medes. Crònica

No és possible anar fins a les Medes, farem 4 voltes a un circuit d'uns 700 metres, amb la protecció de l'espigó. Som moltes persones nedant, m'aparto cap a un costat, per deixar passar el gruix de nedadors, vull nedar tranquil, sense aglomeracions, trobo en Paco López, hem fet la mateixa pensada. Anem fent camí junts, parlant sense dir res, amb la sincronia que dóna la mar. No puc veure ni un peix, l'aigua està moguda, només puc observar la sorra del fons com va flotant.
Mentre nedo, hi ha una idea, que em ronda pel cap, fer l'última volta sense neoprè, vull viure les sensacions de sentir a la pell l'aigua freda, un comentari durant la conversa amb en  Miquel Sunyer, m'ocupa el pensament: avui és un gran dia per provar-ho, circuit curt i màxima seguretat.
Arriba el moment de la veritat, surto corrent cap al guarda roba, a deixar el neoprè, torno corrents a l'aigua, tinc moltes ganes de nedar a pell, tot i que ho faig amb el mono de triatló, que sempre duc a sota del neoprè. Un cop tinc tot el cos dins l'aigua, la sensació és d'una bufetada de fred, primer tinc una mica d'inseguretat, temor al desconegut, alhora gaudeixo de llibertat, he deixat la comoditat i l'opressió del neoprè, la braçada es torna més llarga i més còmode, la respiració més natural i puc mirar endavant sense notar al clatell el final de la cremallera.
Sóc un nen amb un nou joguet,  jugo amb les onades, em sento més part del mar, la fred es deixa notar, la temperatura al mar no arriba als 18 graus, disfruto al màxim, de 700 metres nedant a pell, al acabar l'eufòria s'apodera de mi, si ja estava content de nedar en aigües relativament fredes, amb el neoprè, fer una part sense, ja és d'allò més.
He obert una nova porta, per iniciar un nou camí,  tinc ganes d'anar cap aquí, nedar sense neoprè, tot i que sóc conscient de les meves limitacions i que tot camí s'ha de fer pas a pas, sense presses. Som-hi!!!

Entrades relacionades: