01/12/10 Bosc

El bosc, misteriós, enigmàtic, transparent i opac alhora, lloc de vida, punt de trobada de la nit amb l'alba, refugi de somiadors, còmplice de secrets, guardià de desitjos, contenidor de somriures, testimoni del pas del temps, protector de romàntics, company silenciós d'aventures.
Quan estàs a dins seu, sentint l'olor de la terra, escoltant la seva música, transpirant vegetació, amb la mirada inundada de verd i marró, a l'abric dels seus arbres, veient com la vida es mou als teus peus i per sobre del teu cap, ets a casa; així m'hi sento, a casa, còmode, tranquil, protegit, sense por, sabent que es una casa compartida, en que tots, persones , flora i animals hi tenim el nostre lloc.
Una cosa que no he estat capaç d'entendre mai, es com per gaudir del paradís, en fem un abocador, no m'entra al cap, com es possible que hi vagi gent per gaudir de l'entorn natural i deixi les deixalles allà, em dol al cor.
Sovint hi vaig per disfrutar, ja sigui corrent, caminant o amb la bici de muntanya, hi ha moments, en que sento la necessitat d'aturar-me, mentre estic parat, faig un gir de 360 graus, sense presses, mirant cada detall, escoltant cada so, acariciat per l'aire, assaborint l'intensitat, respirant les olors, intentant gravar en la memòria, l'instant, com el que recordo, mentre escric aquestes línies, he après que lo bo de la vida, no ho puc retenir sempre, però si que ho puc tenir a la memòria, per quan em fa falta.

+ Sensacions

2 comentaris :

bitxo ha dit...

Senzillament, genial!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Carme, el que es realement genial es la natura que ens envolta.