25/07/10 Trail Emmona

Arribada a Sant Joan, a saludar els amics, moltes cares conegudes i a veure els que encara no ho són, però al acabar ho seran.
El
trail es de 104 km, amb 10.000 metres de desnivell acumulat, a fer en menys de 24 hores, tot un repte, dels grans. Som 99 inscrits.
Primera part, fer els primers 23 km, corrent, porto la
camelbak plena, per no haver de parar a repostar, aixis els faré de dia, fet sense problemes, comença la nit, aquí la cosa ja es complica, tot i que està molt ben marcat, les vaques que pasturen, no entenen de senyals i alguna se l'han emportada per davant, arribant cota 1.800, comença a fer vent, la sensació tèrmica es freda, estic una mica desorientat, em costa trobar el camí, al ser poca gent vaig la major part de la nit sol, arriba el dia, a les 6:30, cansat però amb ganes.
Al arribar al km, 65, em ve un "
pajaron" important, estic molt marejat, a estones no hi toco gaire, prenc el que porto en cas de pajara, però res, passo una bona estona assegut reposant, no se que em passa, he menjat bé, hidratació més que correcte, no porto un ritme superior al meu, no he forçat, penso que deu ser l'altura, no hi trobo altre explicació, per fer 5 quilòmetres, hi estic més de 3 hores, tinc la sensació que peso 200 kilos, però que el meu cap flota, arribo al control, em prenc un ibuprofè i al cap d'una estoneta, com un gínjol, tocat, però molt millor, així que endavant, a Gròmben m'atrapa l'últim, en Lluís, decidim fer el que queda junts, serà més divertit, els marejos em tornen de tant en tant, però amb bona companyia, es fa molt entretingut. Arribem al penúltim control, portem 23 hores i 30 minuts, fora d'horari, l'organització ens diu que estem fora control i que em d'abandonar, els diguem que aceptem les normes, però que siusplau, ens deixin seguir, sota la nostra responsabilitat, sense l'últim avituallament, sense que ens esperi ningú, aprofitarem que el recorregut encara està marcat, ens deixen, quina alegria.
Ritme tranquil i finalment arribada en unes 25 hores i 50 minuts, sorpresa en Jordi, cap de
l'organtizació ens espera i ens posarà a la classificació, però la millor part de tot plegat ha estat els ànims i recolzament de la Matilda i de la Carme, quin luxe, a mi que normalment, no m'anima ni el tato. Tot i acabar, el fet de fer-ho fora de temps, no deixa disfrutar del tot de la gesta, però tal com m'he trobat, per mi es una gran victòria.
Dels 87
participants que han començat, em acabat 54, amb 33 abandonaments, dona una idea de la duresa de la prova.
Ara toca anar a fer anàlisis, a veure que pot ser, però desprès de conversa amb el meu metge, diu que el fet de viure a la costa, al estar moltes hores en alçada i el fet d'haver passat la nit sense dormir, també ajuda, moltes curses que vaig comencen de bon matí i al acabar a primera hora de la matina, no m'han afectat, igualment farem anàlisis, per descartar altres causes.

Entrades relacionades:
22/07/10 Trail Emmona. Pròleg
27/07/10 Trail Emmona. Sorpresa