UltraQuim

Vaig caure fa dos dies i el dolor de les costelles, avui es fa notar més. Mentre camino els 10 km del repte #El2015NoPucParar , valoro seriosament trucar perquè em vinguin a buscar i plegar a setanta i pocs quilòmetres de casa. Decideixo seguir, si el dolor, un cop s'escalfi la musculatura, segueix tant intens, abandono. L'estratègia d'avui, evitar encara més, els trams amb pedra solta i caminar, si cal. Per sort, no tinc cap pressa. M'ho agafo amb molta calma. El dolor és l'excusa perfecta, per allargar al màxim, aquesta última etapa, d'una aventura en la que a pesar d'algun petit contratemps, estic gaudint intensament i m'ha fet aprendre nous recursos. A Franciac, en l'últim bar, abans d'abandonar el recorregut de la Via Augusta, mentre estic assentat, deixant volar la  imaginació, no puc evitar, començar a pensar en noves aventures, nous racons per descobrir a ritme de pedal. Toca seguir, doncs el destí, és des d'on vaig sortir, a Sant ...

Sortir del llit em costa molt, el dolor a les costelles és intens, sobretot en fred. Tot i aixi he decidit seguir, les caigudes no són més que noves oportunitats d'aixecar-se. I per continuar pedalant, primer cal fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar . Són les sis de la matinada d'un divendres festiu, la ciutat està tranquil·la. A mig caminar, trobo una cafeteria oberta, genial, a esmorzar i a seguir. Abans de caure, vaig decidir que els últims 150 quilòmetres, els faria en dos dies, fent nit a Sant Celoni. Per una banda afrontar una etapa tan llarga l'últim dia, m'atreia per la seva dificultat, alhora, volia i vull que l'aventura mai acabi, cosa que no pot ser, almenys d'aquesta manera l'allargo un dia, dia que tenia de marge des de l'inici de l'aventura. Pedalo lent, evitant al màxim l'impacte, inclús en algun tram amb pedra, baixo i camino, no vull forçar gens la contractura. El camí és molta pista, sense pluja i amb fang que em d...

A quarts de cinc de la matinada, mentre faig els 10 km caminant del repte #El2015NoPucParar , puc observar com la turmenta està al damunt del mar. La predicció és de molta pluja fins a primera hora de la tarda. Al cap de poc de començar a pedalar, ja cauen les primeres gotes, de manera intermitent. Per no refredar-me faré una tirada llarga, de sis hores +/-, fins l'hora de dinar. Al anar no ho vaig fer bé del tot i ara he trobat el camí paral·lel, damunt la carretera, que passa pels jaciments romans de El Mèdol, hi ha un petit inconvenient, el camí no és per a vehicles, hi ha una porta giratòria, hi entra o la bici o jo, després d'una estona de suor freda i contorsionismes varis, aconsegueixo creuar les dues portes, uff. Arriben les pluges, amb moltes ganes, en el tram de ciutat, trobo escales que semblen salts d'aigua i carrers plens  com piscines. Paciència i anar pedalant. Tinc diferents opcions, per escurçar, per si es dóna el cas. Els trams de carretera, són els que...

A les cinc de la matinada, camino pels carrers d'Ulldecona, poble bonic, inclús en la foscor de la nit. Fins a completar els 10 km de #El2015NoPucParar .  Esmorzo a l'hotel, relaxadement i al poc d'iniciar el camí, desvio el rumb per pujar el castell d'Ulldecona, la pujada ha valgut la pena, veure des de l'alçada com aixeca el dia, és tot un espectacle. L'avantatge d'anar ben d'hora, és tenir temps per gaudir sense presses.  Ahir vaig quedar moll sota la pluja, avui tinc temperatures al voltant dels 30 graus, que em fan gaudir les parades a l'ombra. Estic desfent el camí que he acabat de fer, no fa ni 24 hores. M'agrada desfer camí, em serveix per  gaudir de nou de la Via Augusta, el primer cop serveix per descobrir ruta i la segona vegada per trobar-hi els matisos.  A El Perelló hi trobo un armari tipus vitrina, al carrer, sense tancar, amb llibres per a qui els vulgui llegir, una iniciativa genial, aprofito per fer-ne us.  Gaudeixo ...

Com que no puc treure la bici fins a les 8 del matí, inicio a quarts de sis, els 10 km del dia de #El2015NoPucParar . Els faig abans de res, per tenir durant tota la jornada l'única preocupació de pedalar, doncs el repte ja està fet. Al preparar-ho tot, m'adono que duc un dels dos suport de l'alforja dreta trencat, un petit "remiendo" amb un ganxo i arreglat, espero que aguanti. A pocs quilòmetres de sortir ja m'acompanya la pluja. A la que pedalo per l'antiga N-340, sense quasi-bé trànsit i amb un paisatge de camps i camps d'oliveres, l'aigua cau amb ganes. La pujada, que mai acaba, sembla un riu, de l'aigua que arriba a baixar. Estic tres hores pedalant sota la pluja. Tinc un bon al·licient per seguir, la Luisa, en Rafa i família, passen un dies a L'Ametlla de Mar i em quedat de trobar-nos a EL Perelló. Un cop a El Perelló, canvi de roba, menjar i riures. Mentre estem al voltant de taula, deixa de ploure i ja no hi tornarà en el que re...