UltraQuim

Foto de Jorge Perez Multitud de sensacions i emocions salades a la pell, en aquest particular homenatge al cinquè aniversari de la primera travessia al Cap Norfeu. Emoció per tornar, a on es va despertar la meva passió per les aigües obertes. Emoció pel dia que ens acompanyarà. Emoció per compartir braçades amb bons amics, tot i que no han pogut venir tots. Emoció al ser conscient del llarg camí recorregut fins arribar-hi. Fa cinc anys, no les tenia totes de nedar 5.800 metres amb neoprè i en aquests moments, em sembla còmode fer-ho nedant a pell. Emoció per assaborir a foc lent, les sensacions que aquesta travessia em vol donar. Sensació d'estar en família, tot i que no els conec a tots. Sensació d'estar arropat per tres amics caiaquistes, que ens han fet guia i suport en tot moment. Sensació dolça al mirar el Cap Norfeu amb una vella mirada, la de nedar per nedar, per gaudir entre amics, que per mi és l'essència que no s'hauria de perdre mai, per sobre d'altr...

Si només penses i entrenes per un sol objectiu, no seria jo. Tinc el cap posat en les dues mitges maratons nedant en 36 hores i en fer els 400 km pedalant, just cinc setmanes abans de fer aquest repte nedant. A més no deixo d'aprofitar les ocasions per a fer altres coses, com nedar al mar amb amics o fer alguna sortida en caiac. Fins fa uns mesos feia esport uns 6 dies la setmana, ara per circumstàncies personals, han passat a ser 5 dies i en alguna ocasió en són 4. Dels quals a piscina són de 2 a 4 sessions, amb la complicació que són entre setmana i per horaris, tinc dues hores, molt justes, per ser dins l'aigua.  És  paradoxal, tinc menys temps per entrenar una repte més llarg. Des de fa un mes, que he fet un canvi de plantejament en els entrenaments de natació. Aprofitant que la potència s'acaba transferint al fons. Treballo sessions de quatre a cinc mil metres, buscant ritmes que m'exigeixin esforç, treballant intensitat. Sense oblidar de fer tècnica, que no e...

Rodant per l'Empordà, en la pau de la tardor i l'efervescència d'un sol que acaba imposant temperatura d'estiu.  El recorregut escollit, el que durant el repte de fer Pirinexus en dues etapes , vaig pedalar a les fosques. El punt de sortida Sant Feliu de Guíxols, el punt de gir, Sant Pere Pescador.  Els primers 15 km. Fins que arribo a Palamós, per agafar la seva via verda. Tot i ser d'hora trobo un munt de persones a peu i en bici. A partir de Palafrugell ja vaig per camins agrícoles i pistes forestals, de la ruta Pirinexus. Amb prou feines trobo ningú, puc rodar amb molta comoditat.  Un cop a Torroella de Montgrí faig una petita variant, fins a la Gola del Ter, tornant per l'Estartit. Les Medes estan espectaculars. Des de fa uns mesos tenia un repte pel Ter, que em voltava per la ment i no acabava de saber com fer-ne la logística, ara ja està més clara i va agafant forma, tot i que haurà d'esperar fins el 2015.  A Sant Pere, arribo segons el pre...

Per moltes vegades que vagi al mar, no deixa de sorprendre'm. Sempre té noves sensacions per oferir, només cal agafar-las i fer-les nostres a cada braçada. Anar en bona companyia, en Toni Colomo, fa que la diversió estigui assegurada. Nedem sense neoprè, volem sentir la sal a la pell. Només entrar, l'aigua es troba al voltant dels 21 graus, ens dóna una càlida benvinguda. Un sol espectacular ens acompanya, ens permet veure clarament el fons i els secrets que amaga. La mar juga a fet i amagar amb nosaltres. A la badia de Sant Pol, està plana com un mirall, al girar direcció Cala Ametller, ens obsequia amb cops de geni, en forma d'escuma entre les roques que anem sortejant.  En el tram fins a Cala Jonca, les onades de sud, ens fan feixuc avançar. Abans d'iniciar el camí de tornada. Mentre fem una parada, per fer fotos. Em ve al cap, com ha canviat la meva relació amb el gran blau, en els últims anys. Observo les onades que venen i m'adono que fa poc, no m'hagué...

Més que un repte, és un regal.   Un regal que ara té forma d'il·lusió i que en els dies que queden fins a començar a pedalar, ja puc anar assaborint.  És un regal, per dos motius, un perquè aquest 15 de novembre, faig 40 anys i no se m'acut millor manera de celebrar-ho, que fent bategar el cor ràpid tot pedalant. Pedalant 10 km, per cada any que compleixo. El segon motiu, és que com a tot bon repte, em fa somiar despert, molts dies abans de fer-lo, definint-ne els detalls, preparant la logística i gestionant la incertesa de si ho aconseguiré o no. Gaudir del camí, fins arribar a la línia de sortida, és més important que creuar la línia d'arribada.  El repte transcorrerà, com no podria ser d'una altre manera, per les vies verdes de Girona, que em tenen el cor robat. És un recorregut que conec molt bé, em dóna seguretat davant qualsevol imprevist i no hi ha millor manera de celebrar coses importants, que fer-ho en un ambient familiar.  El punt de sortida el ...