02/02/12 Neu arran de mar a Sant Feliu de Guíxols
Quina gran oportunitat, poder gaudir de la neu, que ha vingut a visitar-nos. No es pot desaprofitar, ni fer esperar. Que nevi a la nostra costa no és el més usual i que qualli encara menys.
És fosc, fa poc que he arribat de treballar, comença a nevar, mentre em preparo per sortir. Quina il·lusió, estic impacient, vull jugar amb la neu, en moviment, sentint com es posa sobre meu, veient com ho enblanquina tot. Juntament amb la Carme i en Pere, anem a fer el camí de ronda de Sant Feliu de Guíxols a Platja d'Aro.
Neva amb intensitat, els pocs conductors que circulen, ens observen amb cara d'incredulitat, algú per la finestra ens mira, pensant d'on s'han escapat aquests i rumio, pobres, tancats a casa, amb la natura en estat pur que hi ha aquí fora.
Arribem a la platja gran de Sant Feliu, hi ha un equip de TV3, informen del temps, filma el nostre pas per la sorra ben blanca, està divertit donar una nota de color, en informacions grises.
A la que comencem el camí de ronda, és màgic, és un regal a cada pas, un regal en forma de cruixit de neu verge que es compacta sota el nostre pas, en vistes poc habituals, amb fred, però no massa, 1ºC, a la llum del frontal podem veure com la tempesta no para, les onades del mar trencant amb força, em sento a alta muntanya, sinó fos per les gavines i el brunzit de la mar, que ens recorda que estem a la Costa Brava, més brava que mai, l'escuma de les ones, s'enfila cap amunt, al impactar amb les roques, enfarinades per la neu, és un espectacle en majúscules.
La tornada, la fem per carretera, per qüestions d'horari, les voreres són rellisques, el vent comença a bufar, la pluja de neu remet, sembla que la part més gran de la nevada, ens ha caigut al damunt, tornada a la realitat i a ser conscient, que ha estat una petita aventura, fent màgic un dijous a la nit, simplement vivint el moment.
És fosc, fa poc que he arribat de treballar, comença a nevar, mentre em preparo per sortir. Quina il·lusió, estic impacient, vull jugar amb la neu, en moviment, sentint com es posa sobre meu, veient com ho enblanquina tot. Juntament amb la Carme i en Pere, anem a fer el camí de ronda de Sant Feliu de Guíxols a Platja d'Aro.
Neva amb intensitat, els pocs conductors que circulen, ens observen amb cara d'incredulitat, algú per la finestra ens mira, pensant d'on s'han escapat aquests i rumio, pobres, tancats a casa, amb la natura en estat pur que hi ha aquí fora.
Arribem a la platja gran de Sant Feliu, hi ha un equip de TV3, informen del temps, filma el nostre pas per la sorra ben blanca, està divertit donar una nota de color, en informacions grises.
A la que comencem el camí de ronda, és màgic, és un regal a cada pas, un regal en forma de cruixit de neu verge que es compacta sota el nostre pas, en vistes poc habituals, amb fred, però no massa, 1ºC, a la llum del frontal podem veure com la tempesta no para, les onades del mar trencant amb força, em sento a alta muntanya, sinó fos per les gavines i el brunzit de la mar, que ens recorda que estem a la Costa Brava, més brava que mai, l'escuma de les ones, s'enfila cap amunt, al impactar amb les roques, enfarinades per la neu, és un espectacle en majúscules.
La tornada, la fem per carretera, per qüestions d'horari, les voreres són rellisques, el vent comença a bufar, la pluja de neu remet, sembla que la part més gran de la nevada, ens ha caigut al damunt, tornada a la realitat i a ser conscient, que ha estat una petita aventura, fent màgic un dijous a la nit, simplement vivint el moment.
Vídeo a partir dels 15 segons, hi ha els nostres 10 segons "Andy Warhol".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!