UltraQuim

Sant Silvestre Ganxona, feta en família, caminant, rient, parlant, rient...

Com ve sent tradició des de fa 6 anys, acomiadem l'any des del mar. Com en el 2013, ens hi acompanya l'amic Jorge Perez i compt em amb el suport de Monica Campaña.  Anem a pell, la mar es troba a 15.4 C. La nostra intenció al igual que el 2015, és fer 10 metres pe r cada di a que ha tingut l'any, al ser de traspàs, 3.660 metres. Sortim nedant de Sant Pol, a les 10 del matí, el sol no està encara ben amunt.  Als 800 metres, no! merda! veig una medusa, una Pelàgia noctiluca, em ratlla una mica, per sort no en veure cap més en el que queda de nedar. Anem un xic més enllà de la Punta de Cala Pedrosa, sense excedir els 30 minuts en l'anada, per poder estar en una hora de nou al punt de partida, per seguretat. A la que comencem el retorn, trobem una persona pescant, paro per veure per on passar, mentre ho faig, noto un lleugera carícia a l'esquena, les meduses s'han acomiadat de mi, pel que fa al 2016, per sort no és res, una mica de picor els dies següents i...

Cinquena edició de la nostra particular Copa Nadal. El sol està una mica tímid, la mar encalmada, l'aigua a 14.9C i la temperatura exterior al voltant dels 9C. La veritat és que em fa mandra nedar, la bona companyia ho fa tot més senzill. Som quatre i en realitat cinc. En Maxi que ha nedat les quatre edicions anteriors juntament amb en Sergi i el que escriu, es troba a l'Argentina, però el tenim ben present, és com si hi fos. Al igual que altres anys hi ha en Manolito i en Josep Maria. L'avantatge d'anar a nedar amb en Sergi, és que com ell entra en un vist i no vist, no cal pensar gaire, només seguir-lo. Els quatre anem a pell. El cel enteranyinat, fa que el sol no acabi d'arribar a escalfar les nostres esquenes. Nedem molt còmodament, entre peixos que s'aparten al nostre pas i passejants del camí de ronda, que ens observen mentre nedem. Anem fins la punta d'en Pau i de nou cap a la platja de sortida, no sense abans parar a fer fotos i riures dins la mar...

Cursa Sant Esteve gaudida en família, matí genial!!!   Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Compartir és el que dóna sentit a fer voltes durant 24 hores a una pista d'atletisme. Una de les grandeses de l'ultrafons és que et despulla l'ànima, no ets qui vols semblar ni qui aparentes ser, ets qui ets i punt, a estones ens enfonsem en la misèria i de cop, sense ni saber el perquè, ens sentim els amos del món. Al donar voltes, en un espai reduït com és la pista d'atletisme, tots en anem trobant, encoratjant i compartint impressions una estona o altre, com diu l'amic Ruben, és una trobada d'amics en la que anem a xerrar, mentre fem quilòmetres. Compartim la manera d'entendre la vida, no només amb els que competeixen, també amb l'organització i el munt de voluntaris que fan possible que tot rutlli a la perfecció, es desviuen per nosaltres, ens mimem i mai ens falta de res, són d'11 sobre 10, em fan sentir a casa, en una casa que torno i vull tornar any rere any. En aquesta edició he compartit l'emoció de viure en primera persona, com dos a...

Per sisena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 17. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010,  aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son és fa pesada i a més en aquesta ocasió sembla que donen pluges, no diré que no em fa mandra que plogui, però quan més obstacles, més caldrà donar el millor d'un mateix. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dillun...

Fer un 100X100, 100 series de 100 metres en piscina, és com una marató corrent, n'he fet, sé que puc fer-ho, però mai li perdo el respecte. Estem al Masnou entre amics, des de l'organització, fins els participants, estem dividits en diferents carrils segons ritme. Estic al de 2'15", que vol dir que cada 2'15" es dona la sortida a una serie, el temps que sobra és el que tenim per descansar. El repte està dividit en 5 blocs, amb 5 minuts descans entre cadascú d'ells. Al nostre carril comencem 6, acordem fer relleus del que va al davant marcant ritme, l'amic Sergi trenca el gel i fa el primers 1.000, a mi em toquen els segons, acabo el bloc, amb sensacions molt dolentes. Em falta confiança amb mi mateix, entre que porto mesos en que no nedo més de 3.800 metres seguits i que no m'acabo de concentrar en nedar, penso en plegar, penso que avui no és el meu dia, no em veig acabant. Es d'agrair que les parades entre blocs són 5 minuts de rellotge, ...

Foto de Francesc Flotats Per setena vegada participo en aquesta prova que és tant senzilla d'explicar com difícil de realitzar. Es tracta de córrer 6 hores en un circuit d'un quilometre i mig d'anada i el mateix de tornada, un circuit de tres quilòmetres, fent tanta distància com es pugui. No sé si he fet millor o pitjor marca que altres anys, no em penso molestar a mirar-ho, el que m'importa són les sensacions que he viscut. He tingut un xic de fred durant uns minuts, en els dos petits ruixats que han caigut, també  calor per la humitat que hi havia. He patit molèsties al genoll, que m'han fet caminar, alhora, les molèsties, han fet que les estones que podia córrer les  visqués intensament. He gaudit de córrer unes quantes voltes acompanyat de l'amic Pere i he disfrutat d'anar-me creuant amb els companys de cursa. Per mi l'encant de la cursa és aquest, compartir. Compartir passió per córrer llarga distància, ja amb els organitzadors, la Nuri i en ...