Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

19/07/11 Pors

A vegades tenim por a tenir por, com si fos dolent, amb el bo que és mirar les pors directament als ulls, sense apartar la mirada, per desafiar-les, afrontar-les i, al superar-ho, treure profit. Qui no té por en algun moment, és que no està viu, ens agradi o no, la por, forma part de nosaltres.
Una de les coses més importants, que he aprés de la llarga distància, és que no cal semblar fort, ni aparentar el que no sóc, ni cal demostrar res a ningú, puc mostrar-me tan dèbil com sóc, les pròpies debilitats ens fan créixer, sempre i quan, aprenguem a treure profit, fent que no ens limitin, al contrari, han de servir per obrir nous horitzons, nous reptes, que tens por d'ensopegar, corre, que tens por a fer el ridícul, riu-te de tu mateix, que et fan por les alçades, puja muntanyes, que tens por d'ofegar-te, neda a mar obert, que tens por de morir, viu intensament com tu creguis, sinó res haurà valgut la pena.
Hem de saber veure el costat positiu de les coses, aparentment, negatives, que caiem, tenim una nova ocasió per aixecar-nos amb més força, que no ho aconseguim a la primera, més ben preparat per la següent, que ens costa de fer-ho, segur que el resultat valdrà la pena, que no servim per a una activitat, hi ha moltíssimes coses a fer, que ens equivoquem, ja estem més aprop d'encertar.
La por és al desconegut, la solució és molt senzilla, conèixer el que ens causa el temor, en les proves de llarg recorregut, hi ha moments en què apareix el millor i el pitjor de cadascú, una bona manera per coneixes de debò a un mateix. Sé que és molt fàcil de dir, pots pensar que no deixen de ser un munt de mots ben intencionats, que no arribaran mai enlloc, per mi, és filosofia vital.
He vist la mort, en ulls plens de vida, que m'han ensenyat lo efímer que és tot plegat, com per perdre el temps en pors absurdes o posar limitacions a la pròpia existència. 


+ Sensacions

Comentaris