20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà). Primer intent

Iniciar el repte, amb la primera llum del dia, entrant dins l'aigua a les 6:30 del matí, és un premi pels sentits.
Faig dues voltes, des de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols fins el Freu, pas entre roques, i tornar. En la primera m'acompanya l'amic Sergi. Abans de començar no puc evitar sentir-me petit, davant de tot el que m'espera. Nedo a pell, entre milers de peixos, peixos i més peixos. Fins completar els 4.070 metres nedant. La mar esta imponent i el sol espectacular.
Camino fins a casa, canvi d'equipació i a pedalar.
La calor es va deixant notar. Pedalo amb comoditat, sense forçar el ritme. L'anada fins a Olot té un tram de més de 20 km de pujada. Tinc prevista una parada per esmorzar al km 57, per encarar l'ascens amb condicions i una vegada a Olot, al km 101, parada per dinar, cal posar carburant!
Al res de desfer camí, ve el vent de cara, em desgasta, físicament i mentalment. No puc aprofitar tant com voldria la baixada. Vaig menjant cada dues hores. Al km 133 (Amer), trobo els bombers, treien arbres caiguts de la via verda.
Em començo a sentir marejat i amb mal de cap. Penso que ja se'm passarà i segueixo com si res, però vaig trobant-me un xic més malament a cada quilòmetre.
Al km 162 (Quart) torno a creuar-me amb els bombers amb acció. Al cap de res, ni deu minuts, coincideixo amb una persona de mitjana edat amb cadira de rodes, em saluda, li torno amb el meu millor somriure. L'imatge em colpeix. Al cap de pocs centenars de metres, m'enfonso, he de parar, les llàgrimes em renten la mirada. No ploro de dolor, ni de tristesa, la sal als ulls és per l'alegria de ser conscient que estic fent el que m'agrada i de sentir-me viu. No puc evitar de sentir-me una persona privilegiada i molt afortunada.
A llagostera a falta de només 20 km, he de muntar el llum i seguir pedalant en la foscor de la nit. El vent ja no bufa, hi ha  molta humitat i tinc la sensació que el cap dona voltes, encara que jo estigui quiet.
Després de 200 km pedalats amb la btt, nou a casa, tinc sensació de fàstic accentuada. Tot i això, menjo, amb l'estómac buit no podria afrontar la marató que em queda per endavant.
No tinc clar si el menjar es quedarà a la panxa o sortirà. M'espero 10 minuts a casa, assegut. Em canvio de roba. 10 minuts més assegut. I res, a la que estic dret, el mareig, fa que sembli que hagi de caure.
Prenc l'encertada, dura i sempre difícil decisió d'abandonar, content per haver-me divertit i per saber plegar a temps.
Track natació
Track ciclisme

Publicació relacionada:
Repte pel 20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà)

2 comentaris :

daniel ha dit...

Segur que a la ppropera ho faràs...ben fet ! Quim

Ultraquim ha dit...

Almenys em divertiré intentant-ho de nou. Moltes gràcies!