02/04/16 Mitja marató a piscina, 21.100 m. nedant

En que penso mentre nedo tantes hores, aquesta és la pregunta que més vegades em fan. Ara que acabo de fer la meva cinquena mitja marató nedant en piscina de 25 metres, ho intentaré explicar.
D'entrada dir que penso poc, la majoria del temps, més aviat sento, em deixo endur per les sensacions. La sensació de fluir dins l'aigua, com el cos va lliscant. A copia d'estona tinc la sensació que nedar és el més normal del món, no em costa esforç, no em cal pensar, és com caminar. Sento com agafo aigua a cada braçada i com aquesta sembla que sigui cada vegada més densa, conforme avancen els metres. Sóc conscient de la respiració compassada cada tres braçades. Notant com el meu escàs moviment de peus, em fan augmentar velocitat.
Els pensaments, intento que siguin el màxim de positius. Durant tot el repte paro cada 1.000 metres a dins la piscina per ingerir líquids i després de cada bloc, de diferent distància, ja definida abans de començar, surto de l'aigua, per menjar, lavabo, etc. Mentalment intento anar de mil en mil metres, no gaire més enllà.
El primer bloc de 6.000 metres, evito pensar en el que queda per endavant i em centro en que quan el tingui fet, duré prop d'un terç del repte. A més és la part més fàcil del repte, estic descansat i amb la motivació alta.
En el segon bloc de 5.000 metres prioritzo pensar que quan el tingui fet duré més de la meitat, hauré fet 440 piscines i en faltaran 404.
En el tercer bloc de 4.000 metres, és el mentalment més dur de tots, el cansament s'aguditza, en tota la piscina, a llargues estones estic només jo, costa distreure el pensament, no puc evitar pensar en el cansat que estic i en el que queda, en aquest punt toca recordar, recordar que ja ho sabia, abans de posar-m'hi, que és dur, que em poc baixar la moral, que em puc ratllar, però mentre això succeeixi, l'important, el més important, és que no deixi de nedar i un moment o altre, deixaré enrere els pensaments negatius, per seguir gaudint de les sensacions de nedar.
En el quart bloc de 3.000 metres, encara és dur, dur físicament pel cansament i mentalment, em sento fort, tinc aquella sensació, que tant m'agrada, que tant fràgil i efímera és, em sento invencible.
En el cinquè bloc de 2.000 metres, és de bon fer, penso poc i quan ho faig visualitzo el següent bloc, l'últim el que és el premi, és com interpretar una obra després d'assaig rere assaig.
En el sisè bloc, de 1.100 metres, els primers 1.000, els gaudeixo, com si nedar lent, amb poca traça i braços cansats, fos el millor regal del món. Els últims 100 metres, és com com veure l'arc d'arribada d'una cursa, el cor em batega ràpid, emoció a flor de pell, per acabar els últims 25 metres, esprintant, acabant de donar el poc que em queda.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada: 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/