13/09/14 Marnaton eDreams Cadaqués. Aprenent

Aquesta és la meva quarta participació en la Marnaton eDreams Cadaqués. L'he nedat en tres ocasions i en aquesta edició, he anat a aprendre.
No he anat a aprendre a nedar millor, tot i que no m'aniria gens malament. He anat a aprendre, treballant dins d'una gran organització. Com és l'organització de Marnaton. Treballant al costat de grans professionals, veient diferents punts de vista, diferents maneres de fer, amb una sola finalitat, que tot surti rodó i que la família d'aigua que ve a nedar, tingui les màximes facilitats i seguretat per a poder-ho fer amb tranquil·litat.
Les meves funcions, la meva gota d'aigua dintre de l'oceà de coses que s'han de fer per una prova amb tres travessies i més de mil participants, han estat on més m'agrada estar, a la mar.
Abans de la prova, abalisant part del recorregut amb boies, en el tram d'inici i el tram final, acabant de lligar temes amb patrons i carregar les embarcacions amb l'avituallament que els nedadors han tingut durant la prova.
El dia de la competició, la jornada començava molt d'hora per tot l'equip de Marnaton. En el meu cas, ultimant detalls dels avituallaments i cap al mar. Amb la gran sort, de poder viure, des d'una embarcació, un moment amb molta força i màgia, que posa la pell de gallina. La sortida dels participants des de cala Jugadora. Per seguidament, sense temps per perdre, anar a ocupar la nostra posició dins del segon avituallament, que es trobava a 5.000 metres de la sortida. Preparar-ho tot, distribuir funcions, estar pendent dels detalls, anticipar-me a les dificultats, aportar solucions i ser una peça més de l'engranatge de l'equip que estàvem a l'embarcació, perquè tot rutllés fluidament. Per just al passar l'últim nedador, canviar de barca per anar a treure boies i demés del mar.
Us preguntareu que he aprés. Doncs molt de les persones amb qui he compartit esforç, dels companys d'equip, dels voluntaris, dels mariners, dels nedadors... He aprés molt sobre la mar, de conceptes de navegació, de les peculiaritats del Cap de Creus, de la mà dels que la viuen a diari. A que paraules com boia, cap, contrapès i mort, no em sonin a conceptes abstractes. He aprés com es guarden els caps, a practicar algun que altre nus mariner. He practicat apnees d'uns quants metres per anar a enganxar contrapesos de formigó que aguanten les boies, mai havia baixat a tanta profunditat. Han estat un munt d'experiències enriquidores.
No puc evitar de pensar com de bonic sembla i com de dur és. Fa més de 24 hores que tot ha acabat quan faig aquest escrit i tinc els braços amb agulletes i em sento cansat i alhora molt satisfet per la feina feta.
He aprés i conegut un xic més sobre dues passions, que em fan bategar el cor ràpid, la mar i la natació.
Àlbum de fotos