14/03/13 Coses que he aprés en i de les maratons

- Com saber si estic fent l'entrenament correcte els últims dies, adonant-me que tinc moltes ganes de córrer, un cop acabo de córrer.
- La marató no és una prova de foc per veure els resultats dels entrenaments, és el premi per haver-los fet.
- La cursa no és una competició, és una festa compartida amb amics, els coneguts i els per conèixer.
- El temps que importa, no és el que diu el cronometre, l'important el marca l'estona que tinc el cor accelerat.
- Tots els que estem a la línia de sortida som rivals, però per sobretot som companys, amb una manera semblant de mirar la vida.
- Tots els mals que diuen que tenen els corredors abans de començar, els desapareixen al iniciar la sortida, inclús els propis.
- Els voluntaris que fan possible la cursa, estan per ajudar-nos en tot el que calgui perquè cadascú aconsegueixi la seva il·lusió, no costa res agrair-ho amb un somriure.
- Puc pensar en abandonar, en que no ho aconseguiré, puc pensar en que mai més, però el que no puc fer és deixar de moure les cames, perquè si moc les cames, el cos i la ment em seguiran.
- Cada persona, que animà a un participant, el conegui o no, és mereix un gràcies, aixecant el dot polze, puc dir-ho  sense paraules i sense perdre el ritme.
- El temut mur del quilòmetre 30, existeix, som vells coneguts, però al igual que costa de passar-lo, un cop l'has saltat dóna embranzida.
- Els mateixos corredors que retallen per les aceres, els tramposos, són els que no  coneixen prou el seu jo, sinó sabrien que poden enganyar a tothom, menys a qui realment li importa el resultat, a un mateix.
- L'arc d'arribada no és la finalitat d'una marató, és gaudir de tot el recorregut que hi porta, tant els 42,195 km, com tots els entrenament previs.
- He aprés que cada quilòmetre que corro i comparteixo, és aplegar dos somnis i posar-nos a imaginar junts.