30/11/12 Camiseta compressiva Hoko Hada

Una de les millors parts del repte No puc Parar, que estic duent a terme, és descobrir i aprendre coses noves. Una de les sorpreses, ha estat conèixer la camiseta de compressió Hada.
Tenia ganes de fer servir aquest tipus de prenda, doncs n'havia llegit molt dels avantatges, com la millora del rendiment, degut a una millor oxigenació de la musculatura.
La primera impressió és estranya, és una camiseta petita, penso si hi entraré, la veritat és que es dóna molt de si, al principi em sento oprimit, però en res m'oblido que la duc posada. És una primera capa i una segona pell.
Al ser compressiva redueix el rebot dels pectorals, sense limitar moviments, fent més còmode córrer, a més en el munt de dies d'us, ni una fricció al mugrons, habitualment hi duc cinta enganxada, perquè en poca estona, s'irriten i em sagnen.
A més de transpirar molt bé i mantenir-me sec, en moviment, sembla que dugui una peça paravent, en els dies de fred ajuda a conservar la temperatura corporal.
Pel tipus de material que està feta, en microfibra de polipropilè i elastòmer, l'olor de suor no si agafa, cosa d'agrair quan portes unes quantes hores.
Com totes les prendes de la marca Hoko, és un producte ideat, dissenyat i produït al nostre país, amb un preu raonable,  qualitats que, en els temps de corren, no abunden.
Per tots aquest motius, la camiseta Hada, passa a ser un bàsic dintre la meva equipació per córrer.
Més informació: Hoko-Esport

Proposta pel 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona

Des del Club Aquàtic Xaloc, per cinquè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre.
El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km)
És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions.
Inscripció i sorteig : 4€ ( inscripcions el mateix dia de la cursa ) Xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom. 
A més hi tinc un incentiu especial, tal i com surt al cartell, si tot va bé, serà l'últim dia del repte No Puc Parar, els últims quilòmetres.  
Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, arran de mar, amb lluna plena. 
Ens hi veiem!!!

25/11/12 Retrobant la mar, nedant a pell

Com trobava a faltar la calidesa de la fredor de la mar.
És contradictori, tot el dia abrigat per no agafar fred i a la que em recupero de l'ensopegada, que no m'ha deixat nedar durant més quaranta dies, ja estic al mar, que es troba lleugerament per sota dels 16 graus i a pell.
Com m'agrada sentir la fredor de l'aigua mentre nedo, fa que assaboreixi cada braçada, noto cada batuda de peus, la natació es torna més intensa, la pell es torna més tibant, sento el lliscament de l'aigua en el meu cos, els sentits s'aguditzen, per contra les extremitats perden més ràpidament la sensibilitat, costa més raonar i els riscos d'hipotèrmia s'accentuen.
Per la meva experiència durant l'hivern passat nedant a pell, sé que cal anar poc a poc, adaptant en cos, cada vegada una mica més, amb la seguretat passiva que dóna dur una boia enganxada al turmell, per millorar visibilitat i tenir un punt de recolzament en cas d'emergència i amb la seguretat activa de nedar prop de platja per poder sortir al minin problema, a més de no subestimar les meves possibilitats, ni habilitats.
Tinc la sort de no haver de demostrar res a ningú, vull nedar a pell tant com em sigui possible,  perquè m'agrada, em fa sentir en llibertat i en comunió amb la mar, però no tinc cap problema, ni inconvenient, en posar-me el neoprè sempre que calgui o ho cregui oportú, perquè nedar no és més que una diversió i així ha de seguir siguen, no una obsessió.

24/11/12 L'Escala - Cala Montgó - L'Escala

L'Escala té un no sé que, que que sé jo, fa que sempre hi tingui tirada. 
La meva primera marató va ser a l'Escala, quan faig tirades llargues de bici hi passo, és on fet he la travessia més llarga al mar, des de Roses fins a la platja de les barques, m'agrada córrer pel Montgrí, hi faig parada amb el caiac. 
En aquesta ocasió, va ser de la mà dels amics de La Peçallarga, que varem fer-hi el recorregut del dia, del repte No Puc Parar, des de Riells fins a Cala Montgó, passant per la seva torre de guaita, per tornar novament a L'Escala, no sense abans fer una remullada a l'aigua salada que tant ens agrada. 
Els meus amics viuen a muntanya i jo a la costa, però és el que té ser Gironins, que ho tenim tot, mar i muntanya,  en el cor ho portem  a parts iguals, no ens agrada ni més ni menys una cosa que l'altre, tot i que és cert que és més senzill anar al que tenim més aprop de casa. 
Track

23/11/12 La Mostra. Silvia Vidal i Albert Bosch

H‏i ha entrades que obren la porta a mons desconeguts, aquest és el cas de l'entrada de La Mostra d'aventura i muntanya de Figueres.
De primer, la Silvia Vidal, escaladora que obre noves vies en grans parets, mentre es projectava el documental, sobre l'obertura de la via espiadimonis a la Patagònia Xilena, ella mateixa ens el comentava. Em va deixar impressionat, bocabadat, va estar 32 dies penjada de la pared, 16 dels quals sense poder sortir de l'hamaca per pluja, en solitari, sense cap mitjà de comunicació, per decisió pròpia, a més l'aproximació i retorn a la paret, tampoc va ser gens fàcil.
A continuació l'Albert Bosch, que va creuar l'Antàrtida, per arribar al Pol Sud, el que havia de ser una aventura compartida entre dos, per una lesió del seu company, es va tornar una aventura en solitari, en tot el que això implica, en el documental, hi ha la seva activitat dins la tenda i a fora, sempre un immens i desèrtic blanc, una monotonia impressionant dura, fascinant.
És fantàstic certaments com aquest, que ens apropen a gent peculiar i única, en aquest cas a dos aventurers molt diferents, en modalitat, personalitat i manera de fer, però amb una mateixa visió de la vida, fer i anar allà on el cor els dugui, dos bons exemples a segur.

Entrada relacionada:

22/11/12 Guia d'ultrafons. 7.- Visualització.

Aquest és un tema molt personal, per mi és una de les claus de l'èxit.
Hi ha qui visualitza el moment de la sortida i el temps previ, pensant amb els amics que trobarà, l'ambient i el lloc, hi ha qui visualitza un i altre cop, l'instant de creuar la línia d'arribada.
A més d'aixó,  intento visualitzar els moments claus de la cursa, amb tota la informació, perfil, distància, terreny, condicions meteorològiques, tenir clar on patiré, on ho passaré malament, on les cames em diran que no poden més, la pujada que se m'entrevessarà des del primer pas, la nit que mai acabarà, el dolor a les cames, el mal de peus, els genolls que sembla que s'haguin de desencaixar, busco preparar-me per tot el dolent, les coses bones ja me les trobaré i les podré gaudir amb plenitud.
S'ha de fer des d'un prisma d'absoluta sinceritat amb un mateix, conèixer les capacitats i les limitacions, l'entrenament que hem fet i quina serà la realitat que ens espera.
Durant la cursa, cal recordar aquesta visualització, per exemple, que estem al km 80, ve 1 km vertical i estic fet pols, penso que ja ho sabia, que és el que toca, que no hi ha dubte. Elimino les preguntes, per quedar-me en la resposta: ho aconseguiré, patiré, però ho aconseguiré, estic aquí perquè vull, puc perquè he entrenat i preparat a consciència, així que endavant, sempre endavant.




Guia d'ultrafons: 
0.- Presentació 1.- Alimentació 2.- Entrenament 3.- Estratègia 4.- Material 5.- Pensaments 6.- Petits detalls 7.- Visualització 8.- L'endemà

20/11/12 23 hores i mitja o com millorar la qualitat de vida en 30 minuts

Aquest vídeo parla de manera molt senzilla i divertida de problemes molt complicats i seriosos.
És impressionant la quantitat de millores en diferents malalties que es poden experimentar amb l'incorporació de l'esport com a tractament. Només aplicant 30 minuts  d'exercici diari, els beneficis per a la nostra salut són moltíssims, en malalties físiques i també en malalties mentals, tant greus, com la depressió.
Hipòcrates, metge de l'Antiga Grècia i considerat el pare de la medicina, fa més de 2.400 anys, deia que caminar era la millor medicina. Si avui s'ha comprovat científicament que és veritat, tal com ens pregunta el Dr. Mike Evans, som capaços de limitar a 23 hores i mitja el temps que dediquem diàriament a treballar, veure la televisió, menjar i dormir? 

Proposta del 22/11/12 al 01/12/12 La Mostra de Muntanya i Aventura a Figueres


La mostra, és un punt de trobada, pels que ens apassiona la muntanya, els que ens agrada trobar-li aquest punt d'aventura al que fem, apart de projectar pel·lícules i documentals dels que costa de veure en circuits comercials i et deixen amb la boca oberta, hi ha tres convidats d'excepció:
Silvia Vidal: escaladora de grans parets, obre noves vies i a més ho fa en solitari!
Carlos Soria: alpinista, que va començar a fer 8.000 als 51 anys!
Albert Bosch: aventurer, que recentment a creuat l'Antàrtida en solitari!
Poder escoltar a persones tant singulars com ells, les vivències, les anècdotes  val molt la pena, segur que tots els que hi anem, n'aprendrem un munt.
Més informació: La Mostra 

18/11/12 NO PUC PARAR Progressa adequadament

Amb avui, ja són 57 dies de repte, en queden 43. Sembla que vingui baixada, així és, però amb alguna que altre rampa. El repte, no puc parar, flueix. 
La tardor la tenim aquí, venen dies de fred, pluja i vent, res que no és pugui superar, amb una mica de ganes i una bona dosi de motivació. A les adversitats pròpies de l'estació, s'hi ha de sumar el desgast acumulat, en els dies laborables, és quan més ho noto, a la feina, s'hi ha d'afegir les hores que dedico a aquest bloc i a escriure a la web de Triatletas en Red, més els imprevistos del dia a dia, tot plegat, fa que de dilluns a divendres, vagi tot molt planificat i enquibit amb calçador, el repte el tinc que fer en hores nocturnes. El cansament, la son i el mal temps, són bons aliats de la mandra, però no podran amb les meves ganes d'aconseguir-ho.
La lesió, deguda a l'ensopegada, segueix el seu curs, sembla que el desembre podré tornar a fer una mica de tot, ara estic en la fase que a estones no la noto i penso que ja està, a estones fa mal i tinc la sensació que no s'acabarà mai el dolor. Toca tenir paciència i fer bondat.
Per sort, puc seguir caminant. M'agrada molt caminar, el meu problema és que sóc inquiet i m'encanta fer coses diferents, trobo molt a faltar nedar, tinc ganes d'anar al mar a pell, per gaudir la fred i començar a aclimatar per l'hivern, agafar el caiac i sentir com em gronxen les onades, pedalar de poble a poble, parant a fer el cafè en un lloc o altre, vull córrer per deixar-ho tot enrere.

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

16/11/12 www.ultraquim.net

Em fa il·lusió presentar aquest petit canvi, en la línia d'intentar que aquest bloc sigui cada dia una mica millor.
Només canvia l'adreça, en comptes d'ultra-quim.blosgpot.com, passa a ser ultraquim.net, més curt i més senzill de recordar, segueix siguen un bloc amb la mateixa estructura, igual en forma i contingut, amb alguna prestació més. Qualsevol enllaç que porti a l'adreça antiga, es rediccionarà automàticament a l'adreça nova, fet que no implica cap molèstia, si estas llegint aquest escrit, ja estàs a l'adreça nova.
Volia que la posada de llarg, fos el dia 15, coincidint amb el meu cumpleanys, però el que havia de ser triar un nom, pagar i esperar com a molt 24 hores, ha estat desesperar-se casi 48 hores, per sort ja està en funcionament.
Els meus coneixements informàtics, són molt limitats, a la meva època d'estudiant, els ordinadors anaven amb disquets de 5 1/4, la pantalla era negre, els caràcters de color verd i el sistema operatiu msdos.
Si hi observeu alguna mancança o error, si us plau, no dubteu a fer-m'ho saber, per les proves que he fet, tot funciona correctament.

13/11/12 Guia d'ultrafons. 6.- Petits detalls

Anar en equip, és molt bonic i complexe alhora, passar moltes hores junts, fa que ens podem conèixer bé, surt a relluir el millor i el pitjor de cadascú. Molts dels problemes són de comunicació, però amb voluntat per les parts tot s'arregla, el pitjor són els problemes per no parlar, per pensar que el/s altre/s ja ho entendran o per donar coses per suposat. 
Anar sol. Personalment, cada dia m'agrada més, em permet viure la prova amb molta intensitat, enforteix més, és molt enriquidor poder anar una estona amb l'un, una estona amb l'altre i gran part del recorregut tot sol. Alhora és molt dur, cal tenir-ho clar.
Avituallaments / punts de control. S'ha de parar, reposar líquid i menjar si s'escau, sense encantar-nos, 5 minuts de més en una cursa que hi ha 10 controls, ja és prop d'1 hora de més, això no vol dir que no podem saludar i fer uns riures amb els voluntaris.
Caminar. En el meu cas, part d'una prova de llarga distància camino, cal saber caminar ràpid, per no desfer part del camí fet i començar a fer-ho abans d'estar esgotat, per poder anar a bon ritme. 
Informació. És imprescindible saber on ens posem, per sort en les webs de les curses, acostuma a haver-hi tots els detalls i en cas de dubte, hi ha la manera de contacte amb l'organització que, habitualment, donen resposta a les nostres inquietuds. Mirar la previsió del temps al detall, per decidir quin material dur. Si és un repte dels que es munto un mateix, cal reunir el màxim de dades i comprovar-ne els detalls sobre el terreny, dies abans.
Informació externa. Durant la cursa, de vegades, hi ha voluntaris i col·laboradors, que donen informació errònea, sense cap malicia, sinó simplement perquè tenen la percepció d'haver-ho fet amb cotxe, perquè amb la millor voluntat del món, creuen que és millor dir que queden 10 km, quan en realitat en queden 17. Per evitar aquest petits inconvenients, és tant senzill com dur imprès el perfil de la cursa, tenir apuntat la distància d'avituallament a avituallament.

10/11/12 Calella - Mataró

De vegades tendim a tenir idees generals del territori, amb conceptes preconcebuts, que no tenen massa a veure amb la realitat, no hi ha millor manera que veure-ho amb els propis ulls i amb els de qui m'ha acompanyat.
Descobrir el tram que va de Calella fins a Mataró, tot resseguint la costa, ha estat tota una sorpresa, és cert que hi ha trams en que tens la via del tren al costat o la carretera nacional II a la vora, però també és cert, que es passa per molts racons i raconets.
L'itinerari passa per diferents pobles costaners, per la seva façana marítima, arran de platja i el que més em va fascinar. en molts trams, es passa tant aprop del mar, que a més de sentir amb intensitat el dolç aroma salat que tant m'agrada, en un dia amb una mica d'onades i vent, com el que vam trobar, t'arriba a esquitxar suaument l'aigua de mar.
Potser és perquè navego amb el caiac, quan no hi nedo, potser perquè la mar em té el cor robat, potser ha estat la bona companyia, però tenir gust de sal als llavis, li dóna un gust especial a la vida, al igual que respirar salat, omple el cos de sensacions, que van molt més enllà.
Fotos

10/11/12 4X1000 El Masnou

Anar a una prova de natació, en la que no participo, al principi es fa una mica estrany. El motiu és que la web en la que col·laboro  Triatletas en Red, hi té representació, un equip format per bons nedadors: Albert Medrano, Aaron Pages, Adrià Vendrell i Robert Mayoral.
A la que arribo, ja em sento a casa, conec un munt de gent, uns són de la meva família d'aigua i d'altres que en són parents no massa llunyans, perquè compartim la visió salada de la vida.
Tots parlem el mateix idioma, s'il·luminen les mirades a la que apareixen a les converses travessies passades i futurs  projectes, sense oblidar el present que és competir en aquesta prova de relleus, la 4X1000 a El Masnou.
Abans de començar, bon ambient, s'acaben de polir l'estratègia a seguir, es fan fotos d'equip, tothom es prepara.
Surt el primer relleu, uns no perden de vista com es desenvolupa la prova, per saber si hi ha corrents, a on els costarà més, a on han d'entrar a l'aigua, prenen referències, d'altres passen els nervis, rient amb els companys de relleu, que com ells, esperen que els seu company d'equip els passi el testimoni.
A la platja on es desenvolupa la prova, hi ha ambient festiu, m'encantaria estar nedant, però la lesió, avui no em deixa, però la mar i jo conversem amb la mirada, li dic que en breu tornarem a jugar junts, em respon que no hi ha pressa, que m'espera.

Crònica tècnica publicada a Triatletas en Red.

09/11/12 50.000 visites al bloc

50.000!!! Mil gràcies a tots i cadascun de vosaltres que llegiu aquest bloc.
50.000 pàgines vistes des de l'inici d'aquest bloc, fa una mica més de 27 mesos, de les quals les últimes 30.000, han estat en una mica menys de 10 mesos.
A algú li podem semblar poques, a mi em semblen moltes, més de 100 visites al dia de mitja, són el testimoni mut, d'una publicació estàtica, que animeu a seguir escrivint, encara amb més ganes, intentant de fer-ho millor cada dia.
Realment increïble, el volum de visites d'aquest espai personal, en que hi trobeu les aventures, desventures, reflexions, emocions i sensacions que vaig vivint, juntament amb els temes que em resulten interessants i que comparteixo amb tots vosaltres.
La imatge que acompanya aquest escrit, és el la del panell d'estadístiques de blogger, el gràfic, és des que va començar el bloc, fins ara, google dóna un munt d'informació, des d'origen web de les visites, ubicació geogràfica dels visitants i els escrits més llegits.
Em resulta gratificant, que l'escrit més llegit, sigui el: 30/03/11 Esport i competició.

08/11/12 Avui he salvat tres vides i tu?

Avui he salvat tres vides i tu? Quina frase tant contundent i com omple.
Omple, no precisament l'ego, aquest ja l'empleno de reptes esportius, omple d'orgull donar una cosa tant intima i personal, que ens corre per dins, com és la sang. 
Omple de satisfacció, saber que dedicant 10 minuts del meu temps cada tres mesos, puc ajudar a qui ho necessita, tres persones, en una sola donació, per desgracia la  no es pot fabricar i l'única manera d'obtenir sang és la donació.
Omple per aconseguir, el que considero, que és el repte més gran que puc arribar a fer, ser solidari amb els altres, sense esperar res a canvi, donar sang nomes és una petita part, de les moltes coses que podem arribar a fer.
Omple el meu esperit de superació, la meva fòbia a l'agulla i la meva aprensió a veure sang, fa que em costi una mica, ho passo una mica malament, l'estona abans de fer la donació, un cop i sóc no, estic tranquil, tot just és nota la punxada i l'únic problema que tinc, és segons a quina hora ho faig, no quedar-me adormit, mentre dono sang tot estirat còmodament.
Donant sang, sembla et buidin una mica, però en realitat el que fan és omplir el cos d'actitud positiva.
Podeu trobar més informació, consultar els centres fixes de donació i on estan els equips mòbils a: Donar Sang

Proposta pel 15/12/12 Jornada de formació en triatló

Club DIR i Triatletes en Red ens ofereixen una gran oportunitat.
Una trobada que no podem deixar perdre, tots els amants d'aquest gran esport, el triatló, per aprendre de la mà de professionals de cada especialitat.
El punt de trobada serà a les instal·lacions del Club Dir Castillejos, el dissabte 15 de desembre.

 Triptic

06/11/12 Guia d'ultrafons. 5.- Pensaments

Una prova de llarga distància, són hores i hores, dóna per pensar una mica en tot, el problema ve quan ens ratllem una mica i sorgeixen els pensaments negatius.
De vegades, pensem en que queda molt, el que faig és pensar en la propera corba, en la següent recta, per acabar els 10 minuts de trotar i posar-me a caminar, petits objectius que es van assolint al cap de poc, màxim fins el proper avituallament, evitant de pensar el que queda fins el final.
Sempre li busco la part positiva a les coses, que es trenca la Camelbak, doncs content per haver-hi trobat una solució. Que m'he deixat una cosa a casa, sé que a la propera no em passarà.
Cal evitar el cercle viciós, estic cansat, queda molt, és molt dur, no ho aconseguiré, la qüestió és donar-li la volta, penso: estic cansat, però hi comptava, queda poc fins el proper objectiu, és prou dur perquè valgui la pena, ho aconseguiré perquè vull i puc.
Hi ha moments en que recordo, que el que estic fent, és per voluntat pròpia, que ho he meditat i escollit,  per  lo tant, toca donar-ho tot.
A estones deixo la ment en blanc, per poder disfrutar el aquí i l'ara, ja sigui observant una posta de sol, gaudint de les vistes, escoltant el silenci de la nit, notant el terra com passa sota els meus peus, sentint el sol a la pell, sent conscient del meu pas, assaborint un glop d'aigua, cantant una cançó que m'emociona... són segons, que em fan estar integrat a l'entorn i lluny de les coses negatives.
Em passen mil coses pel cap, tot i aprofundir en els meus pensaments, evito de donar-hi voltes innecessàries, igual que en el dia a dia, aplicant la màxima que si un problema té solucions, només és un dilema i cal triar, un cop presa una opció, cal tirar-la endavant, sense dubtar més, em puc equivocar, per sort els errors ajuden a aprendre; si no té solució, és un fet i cal assumir-ho com a tal. Així de simple.
El cansament, aliat amb la son, juga males passades i fa aflorar a la memòria coses desagradables en el pitjor moment, és inevitable, el sistema és, a la que m'adono que estic caient en el meu propi pou, busco coses positives que em van passant, records agradables, en aquests moments em venen al cap, les persones que m'estimo, la gent que em dóna suport, els comentaris d'ànims, perfilo nous projectes, tot plegat em fa fugir del laberint. 
Tot plegat serveix, per conèixer el propi jo una mica més.

04/11/12 NO PUC PARAR. Compartint repte amb amics.

La millor part d'un repte, és sens dubte compartir-lo, més que aconseguir-ho o no. En el repte No Puc Parar, comparteixo camí amb  amics i em permet de descobrir indrets amb ulls de persones arrelades al territori, una gran oportunitat.
Així ha estat en aquest cap de setmana, començava la nit del divendres fent la ruta del ferro, el tram que enllaça Sant Joan les Abadesses amb Ripoll, gaudint d'estar a muntanya, en la seva versió més suau, al igual que el dissabte, fent part del camí ral de Campdevànol, fent parada i fonda a La Peçallarga, casa de turisme rural i actiu, que permet estar envoltat de plena natura i d'una tranquil·litat envejable, amb uns propietaris, l'Eva i en Joan, que mimen fins l'últim detall, perquè tot estigui perfecte.
Al acabar de caminar, tocava un altre petit repte, contestar les preguntes de l'entrevista d'en Pau, pel seu treball de recerca, sobre l'ultrafons, un projecte molt interessant que quan estigui acabat, sortirà publicat al bloc.
Diumenge, el recorregut ha estat en els aiguamolls de l'Empordà, en el trajecte que va de Roses a Empuria-Brava, veient els canals d'aigua que entren terra endins, gaudint de cavalls juganers, de vaques sense pressa i de corbs marins pescadors, gràcies a la Mónica i en Jorge, enamorats de l'aigua en totes les seves formes.
Ha estat un cap de setmana de no puc parar, no puc parar de disfrutar, moltes gràcies amics per fer-ho possible.
Mar i muntanya, del Pirineu a la Costa Brava, perquè no entenc una cosa sense l'altre, els reptes, sense el amics i estar bosc endins, sense anar mar enllà.
Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

01/11/12 Tots Sants, un dia per sentir-se molt viu

La tradició de Tots Sants, diu que s'ha de visitar el éssers estimats que ja no hi són, allà on descansen, per molta gent és el cementiri, fet que respecto totalment, però per mi no és així.
Penso que amb totes les persones, en que compartim camí en aquest trajecte, anomenat vida, formen part de nosaltres, el que hem viscut i aprés junts, no s'esborra, com que els tinc dins meu, no em cal anar on reposa el seu cos, doncs al meu interior en duc part de l'essència.
El meu particular homenatge, en el dia d'avui, és tenir-los presents i anar  a llocs que m'agradaria de compartir amb ells o a on he viscut instants especials, en aquesta ocasió els he dut al massís muntanyenc, que més conec i estimo, a les Gavarres.
Tot i que, no només els tinc presents avui, sinó també al llarg de l'any, en el fet de no parar de fer reptes, de preparar projectes, de planificar desafiaments, perquè això és el que em fa sentir viu i sento que aprofito la meva vida, no és l'única manera de sentir-se viu, però per mi és la millor, sens dubte. En el tram final d'un repte, quan queda tant poc, que ja és a la butxaca, dedico el meu pensament a la gent estimada, que em falta i m'han ajudat a ser tal com sóc, tot i no ser-hi la seva força m'empeny.
Fa poc més de 24 hores, mentre conduïa per una via ràpida, sota la pluja i rere un camió, degut a un cop de vent, li va sortir disparat part dels estris que duia, un carretó d'obra, pales i material divers, afortunadament, la sort va estar del meu costat i l'únic que em va impactar al cotxe va ser un tros de poliespan, la resta va caure a no masses centímetres i no va ocasionar cap desperfecte, ni dany a ningú, només un bon ensurt.
La vida pot canviar radicalment, en un instant, sense voler-ho, només per passar per allí, per això quan em diuen que per què no paro de fer coses, la resposta és:  que hi haurà un moment en que descansaré tota l'eternitat i fins que això arribi no penso parar.