30/12/12 SwimSilvestre

Hi ha dies d'hivern, que semblem pensats expressament per nedar a pell, a la SwimSilvestre ho he pogut disfrutar amb tota la seva intensitat.
Ambient de festa, uns amb neoprè, uns altres sense, però tots parlant el mateix idioma, el de l'aigua salada, que ens corre per dins i que ens accelera el cor, quan som davant la mar.
L'aigua a uns 14ºC, sol radiant, en un dia seré, un munt d'amics per compartir-ho, mar molt tranquil·la, només una mica mogut a l'entrada i a la sortida, 1.900 metres per endavant, que més es pot demanar.
Tot just sóc un aprenent de nedar a pell a l'hivern, porto poc més d'un any, però m'hi trobo molt còmode, cada dia em costa menys arribar al punt en que m'hi trobo bé, a gust, en temps segurament, tardo el mateix, uns tres minuts, abans es feien eterns, ara són un tràmit, passen aquests tres minuts i començo a gaudir de nedar, amb la fredor, que és un sensació dura i agraïda a l'hora.
Dura perquè les extremitats van queden congelades, sobretot els peus, que en res perden sensibilitat, les mans van perden fluïdesa més mica en mica, s'han de prendre moltes precaucions i tenir clar, que davant el dubte, cal sortir de l'aigua.  Agraïda, perquè és com una subtil abraçada, que m'embolcalla el cos, mentre nedo, em sento estranyament segur i en plena llibertat,  juntament amb el moviment del mar que em bressola, em fa sentir a casa.
Una de les millors parts de la travessia, és el que aprenc, no només pel fet de nedar, sinó per compartir inquietuds, sensacions i experiències amb d'altres nedadors.

Crònica tècnica publicada a Triatletas en Red