01/11/12 Tots Sants, un dia per sentir-se molt viu

La tradició de Tots Sants, diu que s'ha de visitar el éssers estimats que ja no hi són, allà on descansen, per molta gent és el cementiri, fet que respecto totalment, però per mi no és així.
Penso que amb totes les persones, en que compartim camí en aquest trajecte, anomenat vida, formen part de nosaltres, el que hem viscut i aprés junts, no s'esborra, com que els tinc dins meu, no em cal anar on reposa el seu cos, doncs al meu interior en duc part de l'essència.
El meu particular homenatge, en el dia d'avui, és tenir-los presents i anar  a llocs que m'agradaria de compartir amb ells o a on he viscut instants especials, en aquesta ocasió els he dut al massís muntanyenc, que més conec i estimo, a les Gavarres.
Tot i que, no només els tinc presents avui, sinó també al llarg de l'any, en el fet de no parar de fer reptes, de preparar projectes, de planificar desafiaments, perquè això és el que em fa sentir viu i sento que aprofito la meva vida, no és l'única manera de sentir-se viu, però per mi és la millor, sens dubte. En el tram final d'un repte, quan queda tant poc, que ja és a la butxaca, dedico el meu pensament a la gent estimada, que em falta i m'han ajudat a ser tal com sóc, tot i no ser-hi la seva força m'empeny.
Fa poc més de 24 hores, mentre conduïa per una via ràpida, sota la pluja i rere un camió, degut a un cop de vent, li va sortir disparat part dels estris que duia, un carretó d'obra, pales i material divers, afortunadament, la sort va estar del meu costat i l'únic que em va impactar al cotxe va ser un tros de poliespan, la resta va caure a no masses centímetres i no va ocasionar cap desperfecte, ni dany a ningú, només un bon ensurt.
La vida pot canviar radicalment, en un instant, sense voler-ho, només per passar per allí, per això quan em diuen que per què no paro de fer coses, la resposta és:  que hi haurà un moment en que descansaré tota l'eternitat i fins que això arribi no penso parar.