12/05/12 IronGuíxols (IronMan casolà)

Són les 7:10, cap a l'aigua hi falta gent, són dues voltes, amb sortida a la sorra de la platja, per tornar a entrar, nedo còmodament, amb  neoprè, no és qüestió de desgastar-se en aquesta part, la mar està planera, hi ha uns quants  bancs de peixos, de totes mides, formes i colors, mirant-los em fan rebaixar la tensió i gaudir de l'espectacle marí. En aquest tram tinc el suport en caiac d'en Pere. En 1h 22', he completat els 3.800 metres.
Transició i a pedalar que en tinc per una bona estoneta, vaig més ràpid del que m'esperava, els entrenaments fent tirades llargues i les series curtes donen resultat, la mitjana en moviment és de 24,4 km/h, vaig fent les parades que tenia previstes, per menjar, beure i proveir de liquid els bidons, la calor és intensa, la humitat es fa molt pesada, al km 125, tinc un primer mareig, en menys de mitja hora torno a estar bé del tot, segueixo fins a completar els casi 184 km amb 3.162 metres de desnivell acumulat, en 8h 04'. 
S'acosta el moment de la veritat, córrer els 42 km, tinc la sort que sé que és fer aquesta distància estant cansat, primers 2 km, per adaptar les cames, al km 5, torno a estar marejat, em costa fins i tot anar recte, vaig caminat i corrent quan puc, fa una xafogor insuportable, suposo que m'està passant factura, al km 12, estic refet, segueixo corrent, cauen 4 gotes, l'ambient es torno més agradable, just a la meitat al km 21,2, tinc una sorpresa de les que no es poden pagar ni agrair suficientment, la Júlia i en Sergi, estan animant-me amb cartells i  beguda, quina injecció de moral.
Arriba el moment fatídic, km 25, he que parar a un costat del camí, l'estomac no dóna més de si, explota per totes bandes, després començo a suar, quedo xop, tinc tremolors, la musculatura del cos queda tibant, els quàdriceps rectes, els bessons pugen, fins i tot la part superior del tronc em queda tensa, tinc una deshidratació com un temple, m'estiro en un banc, no sé quanta estona, em sento millor, començo a caminar, a poc a poc, em sento buit, passo per davant l'ambulatori, penso a entrar-hi, fer-ho seria abandonar, cosa que no vull fer, encomptes d'això, paro a comprar una coca-cola, a fi de comptes, és glucosa, a partir d'aquí, el recorregut es torna un calvari, les rampes, marxen en una horeta, però tot i menjar, em sento buit, marejat, sense forces, fins al km 39, constantment penso a  abandonar, en trucar als amics que em fan suport i vindrien de seguida, en Pere, en Sergi i en Xavi, els tres s'han ofert si es dóna el cas.
Són les 00:52 a l'arribada, hi ha en Sergi, que m'espera per donar-me l'enhorabona, amb medalla inclosa, feta per la Júlia, moltes, moltes, moltes gràcies.
Han estat 42,4 km amb 1.000 metres de desnivell acumulat, en 7h 52'
En total, han estat 17h 42' 42", hi ha hagut temps per tot, a l'aigua per gaudir la mar, a la carretera disfrutant a cop de pedal, per córrer amb ganes i caminar com he pogut, les últimes 4 hores, m'han semblat una eternitat.
La grandesa de la llarga distància, és superar les adversitats, dificultats i anar més enllà d'un mateix, ha faltat molt poc perquè abandones, poquíssim, segurament hagués estat la decisió més encertada, però fa anys vaig prendre  la humil determinació de no fer-ho, sinó és per força major.
Donar les gràcies de cor a tots els que meu recolzat, ja sigui en persona, telèfon, via bloc, facebook, twitter o mail, vosaltres sou pura benzina que empenyeu en els moments dolents. Menció especial al Pere per fer-ho possible, fent suport al mar i muntatge lógistic, al Xavi de Kayak Guíxols, per cedir instal·lacions i l'ajuda, al Sergi pels ànims, el suport, la disponibilitat i el caliu i a la Júlia, per una medalla, que té més valor que cap altre trofeu.
Track circuit en bici.
Track circuit a peu, està dividit en 5 trams: I, II, III, IV i V

Entrades relacionades:
11/05/12 IronGuíxols. Circuits
14/05/12 IronGuíxols en imatges

2 comentaris :

david ha dit...

Molt bé Quim! apa que... deunidó, quin matxaque, i sol! felicitats, ets un monstre.
Com es que sempre vas amb malles llargues? i amb la calor que feia!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies. En realitat són pirates, el que passa és que porto els mitjons de compressió a joc i semblen llargues, la veritat es que les sento molt cómodes i no em molesten gens, així per anar en bici, no puc amb les compresives, m'agobien