11/02/12 2ª edició 100X100. Club Aquàtic Xaloc

Pensava que seria dur, però ha estat molt més. Ha estat diversió, ha estat companyonia, ha estat amistat, ha estat bon ambient, ha estat superació, ha estat un repte dels bons, dels que deixen bon regust.
Tenia l'experiència d'haver-ho fet l'any passat, recordava lo trinxat que vaig quedar, la duresa mental de fer voltes i voltes, això no impedeix de tornar-hi, va ser prou difícil per tenir ganes de repetir.
Els primers 5.000 metres, un passeig, parada per avituallar-se i agafar moral, ara ve la part que se'm va travessar el 2010, són 3.000 metres més.
De nou, dels 6.000 als 7.000, em ratllo una mica, per sort esvaeixo la ment pensant que demà aniré al mar i  me'n riure de la peixera de 25 metres en la que estic, arribem als 8.000, de nou parada per menjar una mica, ja queda poc.
Pot semblar que està fet, només 2.000 i ja estarà, però s'han de nedar, al poc de començar, no puc seguir el ritme, noto el cansament acumulat, els companys de carril, em doblen, decideixo anar fent, no parar, per no enrederir la prova; acaben, em queda l'última serie de 100 metres, vaig fent quan estic apunt de fer els últims 25, paro un segon, dubto de si fer papallona o no, com vaig fer l'any passat, tinc l'espatlla tocadeta, sento en Sergi, que diu: papallona! si ho diu un amic, se li ha de fer cas, fent honor a la veritat més que fer papallona, faig l'abella coixa, cada braçada es fa eterna, sembla que hagin ampliat la piscina.
Al acabar, entrepà a la cafeteria de la piscina, lo bo de la vida, passa al voltant d'una taula amb amics, no importa el que menges, tot i que estava boníssim, importa la companyia. Enhorabona a tots els que han participat, independenment del resultat, ser a la línia de sortida, és una gran victòria.
Aquesta prova ha tingut noms propis, sense ells no hagués estat possible, sense la seva feina de cronometrar el temps, de contar les voltes i sobretot per tot el suport i ànims rebuts d'ells. Moltes gràcies amics!!!
De dreta a esquerra de la foto: Sergi Manero, Silvia Barnés, Andreu Esteva, Mark Roura i qui ha fet la foto i no surt, Josep Mª Esteva.

Entrades relacionades:

2 comentaris :

Josep Miquel ha dit...

Ha estat la meva primera llarga distància. La he fet motivat per la Ingrid, que és una 'lianta' i sempre està maquinant coses 'estranyes' i per l'Ivo que està fort com una roca-
Vull agrair molt sincerament a la organització que, a part de donar suport a la activitat, hi dona un toc de esport amateur que, des del meu punt de vista, és perfecte. A tots aquells que ens agrada l'esport, el més important és trobar-se amb gent amb qui compartir aquest estil de vida. MOLTES GRÀCIES, hi espero poder repetir l'any vinent.

Ultraquim ha dit...

M'alegro que hagis disfrutat, ens veiem a l'aigua!