27/09/10 Carril bici fins Girona

Sortida tranquileta, pel carril bici, amb l'ànim de rodar una estoneta, uns 80 km, ahir vaig fer un dia de parada en els entrenaments, de vegades parar es la millor manera d'agafar impuls.
Aprofito per anar a veure una masia, que hi deu viure gent vinculada amb l'escultura, cada vegada que hi vaig hi ha figures noves, totes fetes amb material reciclat, m'ha fet gràcia la del gat que va en bici.
De tornada, m'he trobat uns companys de Vitòria, que estan fent cicloturisme per la província de Girona, m'he quedat amb el que anava més fos, per estirar-lo una estona. Parlant amb ell, de les rutes que fa cada any, m'ha fet entrar moltes ganes de fer-ho, viure el món a ritme de pedal ha d'estar molt be.
A partir de novembre, l'agenda, ja em queda més descarregada, la veritat, tot i que m'agrada molt anar a curses, baixaré el ritme, a la vida tot són etapes, ara tinc ganes d'encetarne una altre, amb nous projectes i un projecte, que fa massa que està al calaix, seguiré amb l'ultrafons, que per mi es el tot, una mica de tot el que faig ara, però amb un xic de coses noves, no m'agrada la rutina a l'hora de divertir-me, últimament estic molt desmotivat, fa uns mesos tenia molt clar el que volia fer, el 2011, ara es plantegen molts dubtes, ha veure si passo l'apatia que porto i ho torno a veure tot clar.

3 comentaris :

bitxo ha dit...

Ei, espero que torni a brollar ben aviat el teu optimisme encomanadís!
Ahir vaig descobrir www.romanicrace.com en una revista. No és la Marathon des Sables però quasi...

lluis ha dit...

el que ens defineix,no es el que som,ni com som,sino com ens aixequem despres de caure, anims!!!! aquest bloc val molt la pena!!!!!!!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Carme i Lluis pels ànims, estic passant una temporada trista i grisa, però es necessari, perquè aixis quan arribi una bona epoca i plena de llum la podre gaudir amb intessitat, tinc casi 36 anys i no he apres a abandonar i no penso fer-ho a aquestes alçades de la meva vida, de nou, moltes gràcies.