UltraQuim

Que ben parit que és poder assaborir fer-se gran! Per mi és tot un regal, poder celebrar un altre any l'aniversari, a més tinc el luxe de compartir-ho amb les persones més importants de la meva vida, la mare i la germana, i un pastís casolà. Fer-se gran té moltes coses bones. No sé qui ho va dir, que a partir de certa edat no veiem les lletres de prop, però sí els embolicadors i els problemes de lluny. No puc estar-hi més d'acord. Certament, madurar no és un camí de roses, sí que és un trajecte que val la pena transitar. És una etapa de pau i serenor, en què un sap que vol i el preu que cal pagar per aconseguir-ho. En què l'opinió dels altres, és problemes dels altres. A mi em preocupa el que jo penso i que els meus actes siguin coherents amb els meus pensaments. A més, he d'aprofitar aquests mesos, per acomiadar-me dels quaranta, ja enfilo cap als cinquanta! La veritat és que em fa il·lusió canviar de desena. Encara que la millor edat és, sempre, la que un...

Les dues proves tenen criteris semblants i exigents. La gran diferència entre els dos exàmens és el temps dels mateixos en la part escrita. A continuació us relato la meva experiència. En la prova de la Secretaria de Política Lingüística (SPL), vaig tenir 4 hores i 15 minuts per a realitzar tres escrits d'unes 300 paraules, més la part de gramàtica i vocabulari. Ho vam fer en dos blocs, fet que em va perjudicar, perquè havia dut a terme simulacions de tot seguit. El primer bloc, de 2 hores i 30 minuts. Va ser per a fer dos exercicis escrits. L'un era escriure un text a partir de transformar i adaptar la informació de fonts diverses, mentre que l'altre havia d'escriure un text per a una publicació, sintetitzant i reelaborant la informació de fonts diverses i donant la meva opinió. Aquí em va faltar temps, per a poder fer un repàs, hauria necessitat uns 20 minuts més. El segon bloc, després d'un breu descans, d'1 hora i 45 minuts. Va ser per a escriure un text arg...

El curs del nivell superior de català (C2) del Consorci per a la Normalització Lingüística té dues parts, la formació i l'examen final. De l'avaluació del curs es pot obtenir fins a 20 punts i de la prova final un màxim 80, en total 100. Per aconseguir la desitjada certificació cal aconseguir en total un mínim de 70 punts. A continuació us n'explicaré la meva experiència. D'una banda, hi ha el curs, dura una mica més de tres mesos. El vaig fer en línia, unes noranta hores lectives. Està dividit en sis unitats. A cada unitat hi ha un màxim d'onze activitats, hi trobem dues tasques per mòdul, que són les que s'avaluen. En el meu cas, varen ser vuit escrites ( exemple tasca escrita ) i quatre d'orals. Les orals hi havia l'opció d'enviar una gravació o fer-les en sessions sincròniques. En tot moment hi ha una persona fent la tutoria, és la clau de l'èxit, a més de resoldre dubtes, et va guiant en tot el procés d'aprenentatge. Un gr...

Quatre anys i un dia, fa que el vaig comprar i el telèfon resisteix. N'estic meravellat, l'anterior que més havia durat a les meves maldestres mans, va ser al voltant dels dos anys justos i aquest ja duu el doble de temps. Fent honor a la veritat, he de dir que sobreviu no sense haver canviat la pantalla una vegada, per trencament, anar en la seva segona funda i amb el cinquè protector de pantalla. L'ús és intensiu, com el de qualsevol dispositiu d'aquest tipus. Es nota, igual que en mi, el pas del temps, amb la baixada de rendiment, va lent amb segons quines aplicacions i de vegades es penja, tot i que no molt. Pel que el faig servir, va sobrat. El telèfon és un Xiaomi Redmi Note 7. Hi ha dies en què penso a comprar-ne un de nou, però després acudeixo que aquest aparell i jo ja ens coneixem. Sense oblidar que aprofitar la vida útil dels estris, ajuda no generar residus que són del tot prescindibles. I no puc deixar de banda la meva insaciable curiositat, ...

Tretze anys! Que ràpid que va tot plegat, sembla mentida que aquesta aventura, en forma de blog, que es va iniciar el 2010, perduri en el temps. Tot i que estem en l'era de la fotografia amb una frase curta, la història efímera i publicar contingut insípid per aconseguir notorietat, un espai com aquest encara té cabuda. No deixa de ser un espai reflexiu, d'opinió i experiència reposada, un diari de bitàcola molt personal i alhora compartit amb tothom qui vulgui. Actualment, comptant aquest escrit, hi ha 1.716 publicacions, que van des del 2007 fins a l'actualitat. El nombre de visites segueix a bon ritme, en part pel contingut ja existent. Per curiositat he mirat els deu articles més llegits en els últims set dies i són dels anys: 2011, 2012, 2013, 2015 i 2020, a més dels darrers publicats. Cal dir que no escric tant com abans. D'aventures esportives poques en puc fer, a causa de l' accident de trànsit que vaig patir, i no vull donar la pallissa amb el tema, ho ass...