UltraQuim

Aprendre anglès és el meu proper objectiu i repte. Al setembre començo! D'una banda, és un objectiu, una espineta clavada des de fa anys. Que ara miraré de treure'm. Ho faré a l'Escola Oficial d'Idiomes, mitjançant l'Institut Obert de Catalunya. El gran avantatge de fer-ho per l'IOC és que és totalment en línia, permet adaptar la formació a les necessitats de cada moment, només hi ha presencials els exàmens que donen peu a certificats oficials. He fet altres cursos amb aquest sistema, em resulta molt còmode i pràctic. Concretament, l'itinerari de formació consta de 10 mòduls, cadascun dura un semestre. Dividits en 3 blocs. El primer de 4 semestres dona pas a l'examen del nivell A2, el segon tram de dos semestres finalitzen examinant-se de la certificació B1 i l'últim, de 4 semestres, que culmina amb la prova que dona accés al B2, també conegut com a First. Un total de cinc anys, si tot va bé. Per a fer-ho correctament, parteixo de zero. D'altra b...

Mil dies fa que vaig patir el desafortunat accident, que ràpid i, en massa ocasions, que lent transcorre el temps. Aquest serà l'últim escrit sobre el tema. Toca girar pàgina i mirar cap a nous horitzons. El meu diagnòstic és d'estabilització, que ve a ser un eufemisme de fins aquí hem arribat i no veiem res més a fer. A continuació us explico com estic, aquest període en números i com veig el futur. Estic necessitat d'una crossa per moure'm, a la cama esquerra li falta força. Pujar i baixar escales és tot un suplici que acaba amb dolor. A l'espatlla dreta li falta mobilitat. Hi ha petites i grans coses que ja no puc fer. Han quedat zones amb formigueig i falta de sensibilitat, molt incòmode. Cicatrius que no es regeneraran, amb una picor de mal portar. I el pitjor, dolor, un dolor constant i un altre de més intens que no avisa, però sempre ve. Per molt que ho intento, en el moment més inesperat i diverses vegades al dia, fa acte de presència, fent-ho m...

De l'accident ençà, he après coses i n'he corroborat d'altres. No descobreixo grans qüestions, em centro en els petits detalls. Ho he concentrat en un decàleg: 1.- Anar a les visites i proves mèdiques amb roba còmoda, havent menjat, amb aigua i alguna cosa per picar a la bossa. Els meus rècords d'espera: han estat d'una mica més de tres hores i quart per una consulta, i de sis hores llargues per fer una prova. 2.- Tot i que hi ha moltes vegades hi ha retards. Cal ser-hi a l'hora. Si no, la impuntualitat dels pacients, acaba sent part del problema. Per exemple un fisioterapeuta, té uns minuts assignats per a nosaltres, si no hi som a temps, el que va després no en té cap culpa. 3.- Ser amable amb el personal sanitari i administratiu. Ells no tenen la culpa, ni del temps que tarden a convocar-nos a una prova o consulta, ni de les hores que perdem a les sales d'espera. Com és ben sabut, però de vegades s'oblida, un si us plau, un gràcies i un somriure, ob...

Estimats Reis d'Orient, Estic molt agraït pel que vau portar l'any passat. Hi va haver moments difícils, també temps per gaudir intensament. De mica en mica, tot es va posant al seu lloc. La desitjada recuperació de l' accident de trànsit , de fa dos anys i mig, ha arribat, en forma d'estabilització. No com esperava. Ha portat nous companys de viatge, dolor que mai marxa, limitació de moviments, una farmaciola sempre plena i una crossa, que tot i que anhelo deixar, la trobo tan indispensable, com posar-me les ulleres quan em llevo del llit. No tinc dret a protestar, tinc el regal més gran, estic viu. No puc fer el que voldria, afortunadament, acabo volent el que si puc fer. Tinc el que és important i no es pot comprar amb diners. Tinc ganes de menjar-me el món. Curiositat per descobrir coses noves. Projectes adaptats a les noves realitats. Idees que fan somiar despert. Nous camins per explorar. I bona gent que m'envolta. Només us demano memòria, per reco...