UltraQuim

Quina millor manera de celebrar que és el sant d'un, que fent el que t'agrada. Així ho he fet! Aprofitant que podia plegar abans de la feina, canvi de roba i en res, surto des de l'estació d'autobús, aprop d'on treballo, fins a l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols. Amb l'intenció de fer una marató a peu per les vies verdes. Estem a 32'7 graus de temperatura ambient i fa una mica de vent, que refresca i alhora és el millor aliat per aconseguir una deshidratació, doncs al no tenir tanta sensació de calor, un no veu tant, per sort en soc conscient. L'estratègia de les primeres hores, és no córrer més de 15 minuts seguits, caminar a intervals i no córrer sobre cap superfície dura, ja sigui vorera, asfalt o tram emporlanat. Km 0. Girona. 16:46. Inicio el repte, en solitari, amb el menjar i demés a la motxilla, amb una gran dosi de ganes de passar-ho bé. Km 9. Llambilles. Primer avituallament en ruta. Petit entrepà (mini). Les parades estan ...

Nou anys! Com passa el temps, aquest blog n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes. A nivell personal, el que més m'agrada d'escriure un blog, a part que gaudeixo molt escrivint, és que m'ajuda a tenir  les coses clares. No és el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record és més intens i m'ajuda a reviure situacions, que la memòria sempre endolceix i recorda a mitges. Aquest blog té una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, és que el dia de l'aniversari del blog és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del blog, és el dia del meu aniversari, d'aquesta manera blog i autor celebrem...

Iniciar el repte, amb la primera llum del dia, entrant dins l'aigua a les 6:30 del matí, és un premi pels sentits. Faig dues voltes, des de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols fins el Freu, pas entre roques, i tornar. En la primera m'acompanya l'amic Sergi. Abans de començar no puc evitar sentir-me petit, davant de tot el que m'espera. Nedo a pell, entre milers de peixos, peixos i més peixos. Fins completar els 4.070 metres nedant. La mar esta imponent i el sol espectacular. Camino fins a casa, canvi d'equipació i a pedalar. La calor es va deixant notar. Pedalo amb comoditat, sense forçar el ritme. L'anada fins a Olot té un tram de més de 20 km de pujada. Tinc prevista una parada per esmorzar al km 57, per encarar l'ascens amb condicions i una vegada a Olot, al km 101, parada per dinar, cal posar carburant! Al res de desfer camí, ve el vent de cara, em desgasta, físicament i mentalment. No puc aprofitar tant com voldria la baixada. Vaig menjant cada d...

Nova edició del meu propi repte distància IronMan, en format casolà, en bicicleta de muntanya i en solitari. L'IronGuíxols. Nedar, serà a primera hora, el sol aquest dissabte sortirà a les 6:32, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades  ha vist passar, tornar al punt de partida i fer una segona volta, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, a la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, tot i que no obre fins a les 8:30. El punt de transició serà a casa, res més còmode. Pedalar, serà amb la bicicleta de muntanya, per les vies verdes. De Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornada, són uns 200 quilòmetres aproximadament, podria girar un cop arribes als 90 km al gps, per assolir així els 180 km d'una prova IronMan, però qu...

Veure com el sol va marxant, com la llum mica en mica s'esvaeix i la ciutat es desdibuixa, mentre nedem, és una sensació intensa. Amb en Sergi, des del 2014 , que nedem alguna nit d'estiu, buscant la foscor, acompanyats per la lluna plena. Tenim la mar entremaliada, onades que juguen amb nosaltres i nosaltres amb elles, sense més pretensió, que la de gaudir del moment. Una vegada al Freu, pas entre roques de Sant Feliu de Guíxols, ens hi endinsem amb timidesa. Anem a contracorrent i gronxats per les ones que hi ha, pura diversió! amb un fons espectacular. Tornem de nou a passar pel Freu, per emprendre el camí de tornada, encara queda llum i una vegada dins, per mar que hi hagi, ens sentim a casa. S'afegeixen a nosaltres la Mercè i en Joan, amb qui desfem camí fins a la platja, mentre la foscor va arribant i ho pinta tot de color fosc. Tot menys, la lluna, que està imponent i fa reflexes en la mar, per guiar-nos el trajecte cap a nosaltres mateixos. Nedar sense veure el f...