UltraQuim

http:// Navegar la Costa Brava en caiac, és una aventura deliciosa i alhora dura, ho sé de primera mà, en cinc ocasions he intentat palejar el recorregut de Sant Feliu de Guíxols a Portbou, entre el 2007 i el 2012, aconseguint-ho tres vegades, les altres dues la mar no va voler que ho completéssim. La mar, marca les seves normes, cal seguir els seus designis, així ho he fet sempre i ho seguiré fent, adaptant-me a les circumstàncies i anant amb les mans buides per poder agafar el que em vulgui donar. M'agradaria navegar de Sant Feliu de Guíxols - Portbou i tornada, fent una anada amb tirades més llargues i la tornada més pausada doncs el cansament es deixarà notar. Tinc 8 dies per aquesta aventura, del diumenge 16 al següent diumenge 23 de setembre,  el següent dilluns, dia 24, he d'anar a treballar, per això aniré adaptant-me a les previsions meteorològiques per decidir si arribo a Portbou o giro cua abans, poden començar l'aventura algun dia més tard o ac...

El trèvol del Taga, consisteix en fer a peu, tres fulles que tenen el punt central en el cim del Taga. Sortim de Ribes de Freser, a les 21 hores, després de treballar, equipar-nos i fer el trajecte en cotxe. La primera pujada al Taga, al anar frescos és de molt bon fer, la coneixem bé i no té pèrdua, la xafogor dona pas a una nit en cal abrigar-se. A partir d'aquí cal baixar a Pardines, seguim el track, va en línia recta, el tram té molt pendent, el terra està moll i patina, tenim boira i a estones molt insectes que ens volten la cara i unes quantes vegades sens posen entre les ulleres i els ulls, una sensació molt incòmode. El track ens porta per una zona densament boscosa, tant que no el podem seguir i hem de pujar per un rocallar. A pardines  proveim bé d'aigua, ens esperen moltes hores sense cap font, el menjar el duem tot des de l'inici a la motxilla. No sé quanta estona va ser, crec que mínim dues hores sinó va ser més, entre que seguim el gps i no hi ha camí, ni c...

La mar i la lluna, tenen quelcom d'especial, si a més hi ha un grapat d'amics, esdevé la màgia. Entrem a l'aigua i la lluna no ha arribat, encara tenim llum de dia, tot i que per pocs minuts. La foscor ens va envoltant, pintant de sensacions cada braçada. No veiem res, ho sentim tot, sobretot tenim unes ganes boges de viure, assaborint l'instant, sense més pretensió que passar-ho bé, capturant moments de felicitat compartida. Mentre observo la lluna des de l'aigua, recordo que no hi ha res impossible, que el realment volem, ho tenim a l'abast de la mà, només cal ser prou valent per perseguir els somnis, sabent que no són un camí de roses. Juguem amb les onades i la corrent en contra, en el pas entre roques, del Freu. No cal veure-hi per sentir-se a casa. Alhora aprenem, gaudim de la luminescència de les algues, un autèntic espectacle que ens descobreix l'Albert. Nedem sense pressa, no tenim ganes d'acabar. Ens parem enmig de la foscor,...

Surto de treballar i cap a canviar-me de roba, entre que és divendres i que en res estaré fent el que m'agrada, em sento  eufòric. Trobada amb l'Andreu, a l'estació d'autobusos de Girona, on iniciem el repte. Entre que és  tram urbà, voreres i  semàfors, decidim que fins que no arribem a la via verda, anirem caminant, ens servirà d'escalfament. Es trepitjar terra i comencem a córrer, fa molta humitat. L'objectiu és haver d'encendre el frontal a Cassà de la Selva, al km 15 i ens ve quadrat, aprofitem per fer la primera parada d'avituallament, menjant el que duem cadascú a la motxilla. La nit és tranquil·la, podem veure una lluna preciosa, que en dos dies serà plena, alhora els núvols de pluja ens van seguint, tenim ben present les prediccions que donen pluja per aquestes hores. Parada a Llagostera, al voltant d'una font, per reomplir bidons i estómac. Els núvols ens han tapat la lluna, la xafogor ens fa anar molls tota l'estona. Al quilòmetre ...

Arriba el segon tram del repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu. És el més curt i alhora el més senzill logísticament. Seran uns 42 quilòmetres, aniré a buscar fer mínim els 42.195 metres que té una marató. El recorregut és des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. La logística és simple, com que treballo a Girona ciutat i visc a Sant Feliu de Guíxols, aniré a treballar amb bus i un cop acabi, berenar, canvi de roba i al voltant de les 19 hores a córrer, amb l'última claror del dia i majoritàriament amb la llum del frontal i la tranquil·litat de la nit. El punt de sortida serà proper a l'estació d'autobusos de Girona i l'arribada a la de Sant Feliu de Guíxols, doncs el bus no deixa de ser el substitut del carrilet que circulava per la via verda on correré. Aquest tram el faré acompanyat de l'amic i company d'aventures de llarga distància, Andreu Just. La logística alimentaria, anirà tota carregada a la motxilla que durem a l'esquena, proveint d'aigua a le...