UltraQuim

Quina millor excusa per anar en bici un diumenge, que anar a veure i a animar a dos companys d'equip, en Jordi i en Rafa, que fan el Challenge de Calella, amb les seves respectives parelles fent-los costat, que són el secret del seu èxit. Són uns 55 km d'anada, que passen ràpid, pedalo per la costa, Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar - Lloret de Mar - Blanes - Palafolls - Pineda - Calella. Només arribar-hi, ja és pot palpar l'ambient de festa de l'esport, és la celebració de moltes i moltes hores d'entrenament, robades a la son, al sofà, a la mandra, veig com els atletes  estan donant el millor de si mateixos, voluntaris que es desviuen perquè tot rutlli a la perfecció, expectació en els familiars i els amics que  paren d'animar. També hi veig la cara trista, cotxes que es queixen que no poden passar, amb l'impertinència del clàxon, la cara amarga de l'abandonament. Donen ganes d'entrar a pedalar amb ells, però avui no és el meu dia, é...

En aquesta mini guia de l'ultrafons, que aniré publicant en diferents escrits, no pretenc dir a ningú el que ha de fer, ni fer prevaler cap veritat suprema, ni tinc la raó en absolut. No és més que un recull de respostes, a les preguntes que moltes vegades em fan i em faig. Cal tenir en compte que el que li funciona a la perfecció a una persona, a una altre li pot anar fatal. Només vull explicar el que he après fins ara, saber una cosa, no és més que el punt de partida per qüestionar-la, aquesta és l'intenció, posar per escrit uns quants conceptes a tenir en compte en una prova de  llarga distància, dels que vas millorant a cada participació. Tot i que parlo de córrer, tot el que explico ho aplico en altres disciplines esportives com ara en la natació, el caminar, el caiac, la bicicleta i el triatló. Amb l'única pretensió de ser una reflexió escrita, només compartint el que m'hagués agradat saber abans de fer la meva primera cursa d'ultrafons.  Sóc conscient que...

Fer una petita entrevista per la ràdio, de 5 minuts, ha estat una gran experiència. Des del primer contacte en que s'apunta la possibilitat de l'entrevista, m'il·lusiona molt, per mi la ràdio, és un mitjà màgic m'agrada molt, l'escolto cada dia, durant hores mentre condueixo, fins i tot quan escric aquest bloc, des de sempre, em permet descobrir coses noves, veure mirades diferents i aprendre dels altres. Crec que la millor manera d'afrontar-ho, és com ho faig en els escrits al bloc, intentar transmetre el que sento pell endins, sense disfressar res, penso en preparar-me una mica de guió, però no ho faig, no vull llegir, ha de ser una conversa, no una lectura. Poc abans de les 16 hores, rebo una trucada, per avisar-me que queden 20 minuts, seré la primera entrevista del programa, quin honor. Sona el telefon, petita espera, mentre escolto el que en Josep Mª, el conductor del programa, va explicant als oients, ara parla de mi, em dóna pas.... l...

Edurne Pasaban amb l'exemplar que em va dedicar. No és cap novetat que segueixo a l'Edurne Pasaban, no només per la gran proesa que va aconseguir, fer els 14 cims més alts del planeta,  de més 8.000 metres, una gesta a l'abast de molt poca gent, siguen la primera dona en fer-ho. Abans de llegir el llibre Catorce veces ocho mil, la seguia per les seves accions i com les explicava, des que he llegit el llibre l'admiro. Perquè ha estat capaç de despullar l'ànima en el paper, sense vergonyes, sense tabús, explicant més errors que encerts, com ha anat aprenent a copia de pals en la vida, el cost personal que ha tingut aquest projecte, a més de saber comunicar com de gran és el món de l'alpinisme, per un profà com ara jo. Permet conèixer com funciona una ascensió, amb la seva gran complexitat, dificultat i perills, explicat d'una manera planera i entenedora. Parla de les seves debilitats, això la fa encara més gran, de vegades al parlar amb esportistes,...

Ha arribat, han passat prop de tres mesos, des que un dijous a la tarda, de principis de Juliol, penses que els reptes que feia, sempre eren en dies d'oci, mai en laborables i va sorgir l'idea de fer aquest repte. Molta feina, molts dubtes i moltes hores de somiar despert. Matí de nervis, el despertador ha sonat, quan feia molta estona que estava despert, m'he llevat amb inquietud de les grans ocasions, d'aquelles que penso que el fracàs, és molt possible, dels que sé que no puc baixar la guàrdia en cap moment, si vull aconseguir-ho. Serà un camí llarg, amb moments dolents i d'altres de molt bons, com el d'avui, en que dos amics han vingut a acompanyar-me. En Pere Alsina , tot i haver fet una tirada llarga el dia abans i en Josep Vidal, que ha vençut un matí mandrós de diumenge. Ha estat, un dels dies més fàcils, per la bona companyia, normalment per horari ho faré sol; per vistes, a la nostra estimada Mediterrania, entre setmana, per horari laboral, ho f...