12/04/21 Nou mesos. Crònica d'un accident de trànsit

Nou mesos, fa de l'accident, 274 dies. En aquest període de temps hi ha hagut 24 proves mèdiques, 45 visites amb professionals de la medicina i 143 sessions de rehabilitació, en un centre especialitzat, sense tenir en compte que en faig cada dia a casa.

La recuperació porta bon rumb. La millora és lenta. He de mirar enrere per veure que tot va endavant. I seguir amb constància, com fins ara.

La cama esquerra va millorant, tot i que més a poc a poc del que voldria. Fa dies que vaig només amb una crossa. Encara fa mal, hi ha formigueig i falla de tant en tant. Cal seguir treballant l'atròfia muscular que té.

L'espatlla dreta està limitada de moviments. No puc aixecar el braç del tot, i a partir de certa alçada, el dolor indica que millor que no ho faci. He de seguir fent un munt d'exercicis per afavorir la seva mobilitat.

El pit, on es van trencar 11 costelles i l'estern. El dolor es deixa sentir sobretot a l'anar en cotxe, a cada corba i ressalt. I en els dies grisos de pluja, recordo la frase que em van dir en donar-me d'alta a l'hospital: les costelles trencades, ho són per sempre. Fent al·lusió a què de mal al pit, quan hi hagi canvis de temps, en tindré tota la vida, tot i que aniran baixant d'intensitat.

El diagnòstic és que tot va bé. Tot i que amb la incertesa de no saber quan estaré recuperat. Els metges mai ho diuen, bàsicament perquè no poden dir el que no saben. Depèn de molts factors. En el que jo puc incidir, fer rehabilitació, faig tot el que està al meu abast. Segueixo sumant per anar restant.

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit