19/09/20 El dolor. Crònica d'un accident de trànsit

A l'hospital preguntaven, en una escala fins al 10, en quin número situava  dolor. No m'ho havia plantejat mai així.
El primer cop, m'ho varen demanar a urgències. La meva resposta va ser contundent: 10! Em van repreguntar. Em vaig reafirmar en el 10. Explicant, que segur hi ha d'haver dolors pitjors, però jo, no havia sentit mai tant de dolor, com fins aquell moment. I que el sentia, com un dolor insuportable.
A l'hospital, estava molt medicat, amb calmants via epidural, era, relativament, de bon passar. A estones, estava tant ple d'analgèsics, que no hi era del tot.
Al marxar de l'hospital, va canviar tot. Tractament amb pastilles. A hores d'ara, una desena diària, exclusivament pel dolor. Doncs la trencadissa que tinc al cos, s'ha d'anar soldant i no requereix medicació, en si mateixa.
Durant el que duem de mes de setembre. Estic entre el dolor persistent, que és incomode; el dolor angoixant, que em posa malhumorat; i el dolor intens, que m'anul·la com a persona, fent-me sentir una mica vegetal al sofà o al llit, intentant fer el menys possible perquè no vagi a més. Va a dies. El que seria entre un 4 un 8. La medicació funciona, està pensada per quan no faig massa res. A la que em bellugo una mica, ja hi tornem a ser.
No puc, ni vull oblidar, que soc molt afortunat, estic al primer món, en el segle XXI i disposo de molts recursos. Que per desgràcia, no tothom té.
A nivell mental. Intento no recrear-me en el dolor. No vol dir que no ho expressi, en el meu entorn. No és bo deixar-ho a dins. El que no busco és fer-me la víctima i molt menys, l'autocompassió, que no duu enlloc.
Aplico la mateixa tècnica, que faig servir en reptes de llarga distància, quan estic molt fet pols i la línia d'arribada queda lluny. Cal extreure la ment, del moment que estic vivint, per tenir perspectiva. Agafar les ales dels pensaments i marxar ben lluny. A casa és molt més fàcil, tinc múltiples opcions: llegir, escriure, veure una pel·lícula, satisfer la curiositat, navegant per la xarxa, parlar amb algú d'un altre tema, ja sigui en persona, per telefon o xatejant una estona. Per contra, estar tantes hores, entre quatre parets, fa que sigui extremadament senzill, caure en la trampa de donar-hi voltes i voltes.
No per deixar de pensar en el dolor, marxa. Tot i que si és cert, que quan hi pensem massa, és de més mal portar.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris