07/09/20 Actitud. Crònica d'un accident de trànsit

Segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. La definició d'actitud és: Positura expressiva que correspon a una certa disposició de l'ànim.
L'actitud, amb que encaro la recuperació de l'accident, compleix diferents paràmetres: positiva, enfocada, receptiva i amb visió a termini.
Positiva. Agraint la gran sort que he tingut i tinc. He tingut, doncs tot podria haver estat més complicat. Va estar a res, de ser molt pitjor, en múltiples aspectes. I la sort que tinc, de saber que és temporal. La trencadissa i el dolor, tenen data de caducitat, tot i que, a priori, no la sé. Agraït de comptar amb l'escalf i suport, de les persones més importants de la meva vida, la mare i la germana. A més del cercle de persones més properes, amics i de tots els missatges d'ànims, que rebo mitjançant les xarxes.
Enfocada. En l'important, recuperar-me i que he de fer per aconseguir-ho. No deixo que em distreguin les lamentacions pel que ha passat, ni pel que deixo de fer, ni tant sols pel que vull fer, una vegada estigui recuperat del tot. Enfoco, els pensaments, les energies i el temps, en la recuperació. Ja sigui fent exercicis per la capacitat pulmonar, la rehabilitació en mans de fisioterapeutes, les cures per part de professionals d'infermeria, les visites a metges especialistes i realitzar les proves de seguiment i diagnòstic necessàries. La resta és accessori i superflu.
Receptiva. Per a poder reconèixer, les petites millores, que es van produint en el dia a dia. Com poder-me moure, amb més agilitat gràcies a les crosses. Com observar que el mareig, que produeix el medicament, es fa de més bon portar. Com he adaptat, les petits coses quotidianes, a la nova situació.
Visió a termini. Consisteix en ser conscient del que ha millorat i com s'encamina la resta.  Cal tenir present, que hi ha dies dolents, i dies molt dolents. Això no impedeix, treure'n la part bona. Cal mirar enrere, de tant en tant, per veure d'on vinc i com estava. En el moment de fer aquest escrit, fa cinquanta-set dies de l'accident. No puc dir que cada dia, noti que tot va millor, hi ha moments en que el dolor m'encega. El que si puc afirmar, és que vaig en la bona direcció, en un camí de llarg recorregut. Afortunadament la llarga distància, la conec i m'agrada.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

6 comentaris :

  1. Segueix amb aquesta actitud Quim, i de ben segur recuperaràs abans i millor. Molts Ànims

    ResponSuprimeix
  2. Hola Quim, m'alegra molt que estiguis més bé. Segueix fent aquests deures tant importants (positiu, receptiu,... ) que quan estem bé no donem gaire importancia. No tinguis pressa però sigues constant i, endevant. Una forta abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tinc les veles hissades, rumb a la recuperació. Ara toca navegar, en una mar de paciència i perseverança.
      Moltes gràcies!

      Suprimeix
  3. Quim, només hem coincidit 1 cop, al Repte del Ter, però pel que he vist de tu després, estic segur que el teu vos i la teva ment estan preparats per enfrontar i SUPERAR aquest nou repte. Molts ànims company! Enric

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En guardo molt bon record, de la pedalada. Igual que aquell dia, vaig caure i acte seguit a tornava a pedalar, com la vida mateixa. Moltes gràcies!

      Suprimeix

Moltes gràcies per comentar!