08/02/20 Run4cancer nedant, 10.000 metres

Sense més pressió, ni pretensió que la de voler fer els 10 km nedant. Em poso a nedar a la piscina.
Nedo amb l'única planificació de parar a beure, com a mínim, cada mil metres.
Els primers 1.000 metres sempre em costen, inclús en els entrenaments d'un dia qualsevol. Soc lent, fins i tot, per a posar-me  en situació. A la que arribo als 4.000 metres, sé que a partir d'ara hi haurà un moment o altre, que faré una baixada. Com a conseqüència del poc entrenament que duc. Abans d'avui, durant aquest 2020, he nedat 15.260 metres, repartits en 8 ocasions.
Dur el pullboy, i no moure les cames, fan que l'espatlla es vagi carregant, accelerant el desgast físic, però cap dolor estrany. Alhora tinc una sensació de fred a les cames, per la falta de moviment. La lesió al turmell, fa que així hagi de ser.
Contra tot pronòstic, aguanto bé fins els 6.000 metres, moment en que surto de l'aigua, per anar al vestuari. Lavabo, menjo i de nou en horitzontal.
Passo les hores, fluint, gaudint de com el cos es desplaça dins l'aigua. I la ment, no ho pot evitar, a la que em despisto, somia nous reptes, i noves maneres de desafiar-me.
Dels 7.000 als 8.000 metres +/-, la falta de preparació es fa evident, el ritme decau. Tot i que el veure el final aprop, fa que en res remunti, i segueixi nedant a velocitat creuer.
És l'hora de dinar i la piscina s'ha quedat buida, durant una hora llarga, la tinc per mi sol, quin luxe.
Acabo els 10.000 metres, les 400 piscines, cansat i alhora molt sencer. Físicament ha costat i ha estat tot un repte. Mentalment, sense ànim de ser superb, ha estat fàcil. El cap, ha estat centrat en viure l'ara i l'aquí, fent que la resta del món es desdibuixes, i deixes d'existir per unes hores. Pensant en avançar, en sumar. Sentint l'aigua.
Dades garmin connect

Escrit relacionat:

Cap comentari :