04/01/20 Carta als Reis Mags d'Orient

Estimats reis mags:
Primer de tot, donar-vos les gràcies per tot el que m'heu dut, durant el passat 2019. Un munt de reptes i aventures, que m'han fet somiar despert, en els que aprés i m'han donat ales, per seguir endavant, sempre endavant.
Per aquest 2020. No em cal res que es pagui amb diners, els diners compren coses, i jo vull més, molt més.
El que vull, és seguir sentint. Sentir intensament, tenir la sensació que el cor està apunt de sortir per la gola. Vull emocions a flor de pell, de les que em fan plorar quan m'enfonso i riure tot sol, quan em venço a mi mateix. I, sobretot, poder sentir il·lusió. Aquella il·lusió, que molts no entenen, ni cal.
Il·lusió, que pinta de colors, la grisor de la monotonia. Il·lusió, que em té el pensament absorbit, donant-li voltes al cap, per trobar la manera de fer-la realitat. Il·lusió per a viure aventures, d'aquelles que no cal anar molt lluny, només cal anar pell endins. Il·lusió, per seguir entenen que la derrota, no és més que l'avantsala del triomf. Il·lusió, d'aquella que fa gaudir el que fas, com si fos la primera vegada, tot i l'experiència acumulada. Il·lusió per intentar reptes, que el seny em diu que no aconseguiré, i que el cor em diu: I que? A cas no et divertiràs intentant-ho?
No us demano aconseguir completar els reptes, és igual. Ja entrenaré tant bé, com pugui i sàpiga. Els prepararé a consciència. I sinó els aconsegueixo, no passa res, perquè no aconseguir un repte, és bo. Indica, que faig coses prou complicades, en que el fracàs està més aprop que l'èxit.
Tot plegat m'agradaria seguir fent-ho, al costat dels que aprecio i estimo. Dels que fa anys, compartim camí, ja sigui en la vida, pujant muntanyes o creuant mars. Amics i familiars, en que la línia es dissipa, amics que són part de la família
A canvi, no us prometo portar-me bé. Us prometo divertir-me intensament, gaudir el trajecte que em porta fins als somnis, i una vegada n'atrapi un, el deixaré anar, per a perseguir el següent.