21/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 2: Cap de Creus - Albanyà
Despertar-se pel cant dels ocells i la remor de les onades, és un autèntic luxe. He dormit en dos metres quadrats, separat de l'exterior per la fina capa de la tenda de campanya i em sento ric, per poder llevar-me sense presses i gaudir de l'entorn.
Surto de cala Culip, on he dormit, per unes escales i petit tram d'arbres, uns 200 metres, que em fan fer viatges amb tot el material abans de sortir a pedalar.
Començo recorrent el paratge de Tudela, indret desconstruït, quina passada, hi havia estat fa anys, quan encara hi havia edificacions abandonades i en ruïnes, l'indret desprèn natura, serenor i harmonia.
Enfilo a Llança per baixar fins a Castelló d'Empúries on faig parada per dinar i agafo el camí natural de la Muga, ruta que feia anys que volia fer i mai trobava el moment.
Els primers quilòmetres són pista de molt bon fer, molt planers i ràpids. Mica en mica es va complicant, que si unes escales i un final amb una bona pujada amb magnifiques vistes al pantà de Boadella. Pel camí entre Pont de Molins i les Escaules, hi trobo una zona de pícnic, amb un salt d'aigua, on no vaig poder evitar d'entrar a gaudir de l'aigua, tot un premi!
Cap al tram final del camí de la Muga, decideixo treure'm les sabatilles de btt amb la cala i pedalar fent servir el costat del pedal normal, que he muntat expressament per la sortida i d'aquesta manera descansar els peus, encertada decisió, tot i que trobo a faltar anar fixat als pedals, va de fàbula per canviar la posició dels peus i poder parar a fer fotos.
Surto de cala Culip, on he dormit, per unes escales i petit tram d'arbres, uns 200 metres, que em fan fer viatges amb tot el material abans de sortir a pedalar.
Començo recorrent el paratge de Tudela, indret desconstruït, quina passada, hi havia estat fa anys, quan encara hi havia edificacions abandonades i en ruïnes, l'indret desprèn natura, serenor i harmonia.
Enfilo a Llança per baixar fins a Castelló d'Empúries on faig parada per dinar i agafo el camí natural de la Muga, ruta que feia anys que volia fer i mai trobava el moment.
Els primers quilòmetres són pista de molt bon fer, molt planers i ràpids. Mica en mica es va complicant, que si unes escales i un final amb una bona pujada amb magnifiques vistes al pantà de Boadella. Pel camí entre Pont de Molins i les Escaules, hi trobo una zona de pícnic, amb un salt d'aigua, on no vaig poder evitar d'entrar a gaudir de l'aigua, tot un premi!
Cap al tram final del camí de la Muga, decideixo treure'm les sabatilles de btt amb la cala i pedalar fent servir el costat del pedal normal, que he muntat expressament per la sortida i d'aquesta manera descansar els peus, encertada decisió, tot i que trobo a faltar anar fixat als pedals, va de fàbula per canviar la posició dels peus i poder parar a fer fotos.
Podria dormir en un càmping, decideixo fer-ho a la rectoria d'Albanyà, ara reconvertida en alberg, així descansaré, per poder afrontar l'etapa més dura de l'aventura que m'espera, per desnivell i per la predicció de pluja, però això serà demà, ara toca gaudir d'una genial hamburguesa acompanyada per patates xips casolanes, en la mateixa rectoria on tindré tota l'habitació per mi sol.
He creuat l'Alt Empordà de punta a punta, pedalant 98,4 km amb 965 m+, no puc evitar sentir-me feliç.
He creuat l'Alt Empordà de punta a punta, pedalant 98,4 km amb 965 m+, no puc evitar sentir-me feliç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!