23/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 4: Olot - Sant Feliu de Guíxols

Començo a pedalar amb mandra, mandra d'acabar, voldria seguir pedalant per sempre més. 
En comptes d'agafar la via verda, vaig cap a la Fageda d'en Jordà, per fer la volta al volcà Croscat, passant per camins molt tranquils, plens d'encant i entre boscos, amb arbres tant alts i espessos que no deixen passar la llum del sol. 
Un cop a Les Preses, agafo la via verda, per rodar plàcidament, fins a les Planes d'Hostoles, on la deixo per visitar el Salt d'aigua del Molí dels Murris. Una gorga amb un espectacular salt d'aigua, on sense si ni dubtar-ho entro dins, hi faig peu i l'aigua està fresqueta, una delícia nedar envoltat de verd i com a banda sonora l'aigua que no deixa de caure. Surto, sembla que el temps s'hagi parat i jo amb ell, hi estic una bona estona, no tinc presa, ni ganes de marxar. 
Arriba el moment de creuar la ciutat de Girona, on treballo, quanta gent i quant de xivarri,  em sento més de bosc endins i de mar enllà. 
Quan més m'apropo a casa, noto el buit que estic de forces i el ple que estic d'experiències i de nous projectes. Durant tota la jornada, m'he anat parant, per assentar-me en algun banc del camí, assaborint la vida a foc lent, no ha estat per cansament, sinó més aviat per anar assimilant-ho tot. 
A pocs quilòmetres d'arribar trobo un parell d'amics que m'han donat suport a l'aventura a través de les xarxes, un luxe poder xerrar una estona amb ells, al igual que un cop a Sant Feliu de Guíxols, que hi trobo una amiga, que petit és el món de l'aventura. 
En aquesta jornada, he pedalat 117,6 km amb poc desnivell positiu, només 560 metres. Acumulant en les quatre jornades de la volta a Girona en btt, 425 km i 4.444 m+. Números a banda, m'ho he passat molt bé, no cal anar molt lluny per gaudir de paratges encisadors i viure una bona aventura a ritme de pedal.