22/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 3: Albanyà - Olot

La prediccions són que plourà si o si. Em llevo d'hora amb el dia, per pedalar amb la fresca del matí. 
Al cap de pocs minuts, ja enfilo el Bassagoda, 12 km de pujada, amb rampes de fins al 20%, per una pista primer asfaltada i després de terra en molt bon estat, la baixada fins a Sadernes també és molt accentuada, de pedra solta, que em fa extremar les precaucions i fer algun peu a terra preventiu. 
Un cop a Sadernes, amb un sol espaterrant, ja estic tranquil, he fet la baixada sense pluja, que era l'objectiu. Paro a menjar i faig un nou amic, en copito, un cadell de gos perdiguer, que ve a jugar una estona. 
No puc evitar mirar cap al cel i veure com els núvols, cada són més grisos i més al damunt meu fins que a les 13:20, davant la imminent pluja, faig una parada a peu dret, perquè l'aigua em trobi amb la panxa plena. Dit i fet, just 10 minuts després d'arrancar de nou, comença a ploure. 
Pedalo per una carretera secundaria que va de Montagut a Sant Pau de Segúries, pràcticament tota de pujada. A estones plou amb ganes, com que duc el fogonet i menjar, a la que trobi un lloc on refugiar-me, pararé per dinar calent. L'equipació d'aigua fa la seva feina, tinc els peus molls però no fa fred. Després de tres hores i mitja pedalant sota la pluja, sense haver trobat cap lloc on parar, ni una trista parada d'autobús, veig Sant Pau de Segúries, que bé!!! És arribar i surt un sol que asseca els carrers, l'escalforeta em reconforta l'esperit i m'asseca guants, sabates i mitjons. 
Estic molt content, per la meva serenor, tot i estar calat, cansat i amb gana, no he perdut la calma i he gaudit del tram, em sento, que aquest aspecte,  he assolit la maduresa. 
La pluja ja no m'acompanyarà més, el terra ha quedat moll i vaig una hora més tard del previst, no puc anar al càmping que volia, a Les Preses, faré nit a l'alberg d'Olot, on de nou tindré l'habitació per mi sol.
Aprofito per anar a sopar a la ciutat i estirar les cames tot passejant pel centre. El casc antic no ha canviat de les altres vegades que hi he estat, el que canvia és la meva mirada. 
No han estat els quilòmetres, 81,8, si el desnivell positiu, 1.980 metres, que juntament amb l'aigua, fan que anar d'hora al llit sigui tot un premi.