11/02/18 Pedalant el Baix Empordà per Les Gavarres
Pedalar per Les Gavarres es un plaer pels sentits. De les moltes rutes que s'hi poden fer, aquesta es una de les que mes m'agraden. No es mes que enllaçar diferents rutes que hi ha marcades de btt i algun camí.
Va ser una sortida sense presses, sense mes pretensió que gaudir, d'assaborir el territori, vaig tenir una mica de tot, d'aquesta manera res cansa i sempre et deixa amb ganes de mes.
Des de la sorpresa de trobar-me neu, en les zones d'ombra, a cota 500 metres +/-, al voltant del Puig d'Arques, d'allí vaig baixar a La Bisbal, per un tram que per vegades que el faci, sempre te un nou racó per fixar-me, primer es pista per després passar a ser un corriol deliciós, amb molta punts en que es creuen rierols d'aigua i un munt de fang que em fa fer alguna patinada indesitjada. A la Bisbal parada a dinar, per anar fins a Fitor, on hi ha una ermita, la de la foto que acompanya aquest escrit, un paratge molt acollidor i tranquil, amb amplia zona per poder parar-hi, tot i que l'abans i el després de l'ermita es molt pedregós i per seguretat, al anar sol cal extremar-la, a estones vaig fer peu a terra. Al arribar a Calonge, parada per proveir aigua i fer un mos, abans d'afrontar l'ultima pujada fins a Romanyà de la Selva. Una fina pluja que no va arribar a calar, em va acompanyar en un parell d'ocasions, el núvols grisos a última hora van marxar per deixar-me gaudir d'una preciosa posta de sol, que em va fer muntar el llum per encarar la darrera hora de bicicleta.
El silenci va ser el meu fidel company durant hores, aquell silenci que permet escoltar-se a un mateix, només interromput per salutacions amb els que de tan en tan ens creuàvem i per la vida del bosc que em saludava al passar.
91,4 quilòmetres amb 1.635 metres que m'han fet bategar el cor ràpid, ja sigui en les pujades que mai acaben, en les baixades que fan estar alerta o parant per gaudir de l'entorn.
Track garmin connect
Va ser una sortida sense presses, sense mes pretensió que gaudir, d'assaborir el territori, vaig tenir una mica de tot, d'aquesta manera res cansa i sempre et deixa amb ganes de mes.
Des de la sorpresa de trobar-me neu, en les zones d'ombra, a cota 500 metres +/-, al voltant del Puig d'Arques, d'allí vaig baixar a La Bisbal, per un tram que per vegades que el faci, sempre te un nou racó per fixar-me, primer es pista per després passar a ser un corriol deliciós, amb molta punts en que es creuen rierols d'aigua i un munt de fang que em fa fer alguna patinada indesitjada. A la Bisbal parada a dinar, per anar fins a Fitor, on hi ha una ermita, la de la foto que acompanya aquest escrit, un paratge molt acollidor i tranquil, amb amplia zona per poder parar-hi, tot i que l'abans i el després de l'ermita es molt pedregós i per seguretat, al anar sol cal extremar-la, a estones vaig fer peu a terra. Al arribar a Calonge, parada per proveir aigua i fer un mos, abans d'afrontar l'ultima pujada fins a Romanyà de la Selva. Una fina pluja que no va arribar a calar, em va acompanyar en un parell d'ocasions, el núvols grisos a última hora van marxar per deixar-me gaudir d'una preciosa posta de sol, que em va fer muntar el llum per encarar la darrera hora de bicicleta.
El silenci va ser el meu fidel company durant hores, aquell silenci que permet escoltar-se a un mateix, només interromput per salutacions amb els que de tan en tan ens creuàvem i per la vida del bosc que em saludava al passar.
91,4 quilòmetres amb 1.635 metres que m'han fet bategar el cor ràpid, ja sigui en les pujades que mai acaben, en les baixades que fan estar alerta o parant per gaudir de l'entorn.
Track garmin connect
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!