Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

18/02/17 Nedant a l'Estany de Banyoles a pell

Aigua a 9,5 graus, nedo amb en Jorge, per preparar-nos pel repte que tenim just d'aquí un mes, nedar a Puigcerdà amb l'aigua entre els 0 i els 5 graus, en el marc del Pyrenees Ice Swimming Festival 2017.
Un cop estem a tocar l'estany, en banyador, els nervis afloren de cop. Hem de baixar per una escala d'inoxidable, tirar-nos de cap, no sembla una bona opció. Ens juguem a cara i creu, qui es el primer d'entrar-hi, em toca a mi, cap problema.
Cal determinació, baixo els escalons, que patinen un xic i noto tota la frescor de l'aigua, una vegada tinc la cintura dins, parada, comptar fins a tres i a nedar!
En pocs minuts, ja estic còmode nedant, fa un solet que ajuda molt, els primers 10 minuts no noto  cap diferència de l'últim cop que he nedat al mar, amb 3 graus i mig més.
A partir del minut 12, la cosa canvia, la fred és comença a notar, tinc la ma esquerra garratibada, no la puc tancar, els peus congelats i les cames molt tenses, com si hagués de pujar els bessons d'un moment a l'altre.
Anem amunt i avall, cadascú al seu ritme, parant a fer fotos, a riure i a compartir impressions.
Al minut 31, em quedo sol a l'aigua. Comença el veritable repte mental, he vingut amb l'intenció de nedar una hora i tinc la determinació de fer-ho.
Els minuts passen lents, la sensació de fredor em va calant i accentuant l'incomoditat de nedar, en els últims minuts, tinc algun calfred, noto les cames com dos pals rígids i molt pesades, em costa mantenir la freqüència de "patada".
Surto de l'estany al cap 1h01', objectiu aconseguit. De camí cap al vestidor, tinc la pell vermella com una tomata i un lleuger mareig. Un cop al vestuari, enjego la dutxa i em poso al costat per sentir l'escalfor del seu vapor, al caps d'uns minuts em poso a sota, com que l'aigua crema molt, acabo girant l'aixeta fins a l'extrem contrari, crec que m'he dutxat amb aigua freda, però l'he notada calenta.
El millor, al acabar, el caliu dels amics, que ens han esperat, ajudat i encoratjat, la Mónica i en Cutri, que ha vingut a esmorzar amb nosaltres.
Ens hem divertit i sobretot hem aprés, seguim el camí cap a Puigcerdà.

Comentaris