03/04/15 1ª etapa de la Volta a Catalunya 2015, per lliure
Petit contratemps, just abans de marxar. La roda de darrera està desinflada, fa dos dies que va sortir del taller i porta la coberta nova. Paciència i a canviar la cambra. M'adono que la part on s'uneix la vàlvula amb la roda, s'ha desenganxat.
Arranco a pedalar, des de Calella, a les 9:15. Amb més d'una hora de retard, sobre l'horari previst. El primer tram, per la N-II fins a Mataró, hi trobo poc trànsit. Aquí fa un bucle, que em fa tomar al punt d'inici, per una carretera secundària, amb uns quants tobogans. A la que torno a la N-II, és un veritable bogeria de trànsit, al anar tard, he trobat de ple l'operació sortida, de Setmana Santa.
Camí d'Arbúcies, on paro a dinar. Trobo en Manolito, que està fent, com cada any, el seu repte de 190 km en bici, ha sortit a les 08:00. Porta 130 km i jo 76 km, una alegria trobar-lo. A partir d'Arbúcies el tram, puja i puja, per deixar els 300 metres d'alçada del poble, fins els 1.145 de Coll Fornic. Amb vistes que es graven a la memòria i pujades que mai acaben. On amb 138 km a les cames, em deixo endur baixada avall.
A Santa Maria de Palautordera, em perdo una xic, sinó no seria una aventura.
Són les 19 hores. Paro un moment per analitzar la situació. Físicament estic bé, prou sencer i m'ho estic passant de fàbula, Estic camí de Vallgorguina. Falten 28 km. Tinc uns 75/85 minuts de llum. És just. Cal apretar les dents per arribar amb l'última llum del dia. Ho puc fer!
Oh! No! La roda del darrera, fa aquella sensació tant horrible, de no anar recta, perquè he punxat. Penso en positiu, canvio la cambra i a males, segueixo pedalant i quan es faci fosc, puc acabar caminat, empenyent la bici, pel lateral per a vianants, de la N-II.
Bici cap per avall. Desmunto la roda. Trec la cambra punxada. Comprovo que no hi hagi cal element estrany, clavat a la coberta. Agafo la cambra i l'inflo una mica amb la manxa, no infla. Cap problema, agafo la segona cambra de recanvi, tampoc infla. Seria molta casualitat que les dues estesin malament, la manxa deu estar espatllada. Munto la primera cambra a la roda i hi connecto 1 dels 2 cartutxos de gas que duc, no s'infla. Penso en positiu. Desmunto i munto l'altre cambra i gas, de nou res. El gas surt pel costats. Penso que vaja desastre, manxa espatllada i no he sabut posar el gas.
Que hi farem, trucaré perquè em vinguin a buscar. Sense cobertura. Toca caminar uns 4 km, fins a Vallgorguina on truco i em venen a buscar, donant per acabada aquest repte, doncs s'ha fet fosc i no he pogut arribar.
L'endemà, tranquil·lament a casa, al intentar inflar les cambres. M'adono que no he estat ni jo, ni la manxa, ni el gas, són les 2 cambres que no s'inflen. Analitzant la situació, m'adono, que deu fer un mínim de 3 anys, que estaven al garatge, dins la seva caixa.
Com sempre en els meus reptes, ni guanyo, ni perdo, aprenc.
Track garmin connect pedalant
Track garmin connect caminant
Arranco a pedalar, des de Calella, a les 9:15. Amb més d'una hora de retard, sobre l'horari previst. El primer tram, per la N-II fins a Mataró, hi trobo poc trànsit. Aquí fa un bucle, que em fa tomar al punt d'inici, per una carretera secundària, amb uns quants tobogans. A la que torno a la N-II, és un veritable bogeria de trànsit, al anar tard, he trobat de ple l'operació sortida, de Setmana Santa.
Camí d'Arbúcies, on paro a dinar. Trobo en Manolito, que està fent, com cada any, el seu repte de 190 km en bici, ha sortit a les 08:00. Porta 130 km i jo 76 km, una alegria trobar-lo. A partir d'Arbúcies el tram, puja i puja, per deixar els 300 metres d'alçada del poble, fins els 1.145 de Coll Fornic. Amb vistes que es graven a la memòria i pujades que mai acaben. On amb 138 km a les cames, em deixo endur baixada avall.
A Santa Maria de Palautordera, em perdo una xic, sinó no seria una aventura.
Són les 19 hores. Paro un moment per analitzar la situació. Físicament estic bé, prou sencer i m'ho estic passant de fàbula, Estic camí de Vallgorguina. Falten 28 km. Tinc uns 75/85 minuts de llum. És just. Cal apretar les dents per arribar amb l'última llum del dia. Ho puc fer!
Oh! No! La roda del darrera, fa aquella sensació tant horrible, de no anar recta, perquè he punxat. Penso en positiu, canvio la cambra i a males, segueixo pedalant i quan es faci fosc, puc acabar caminat, empenyent la bici, pel lateral per a vianants, de la N-II.
Bici cap per avall. Desmunto la roda. Trec la cambra punxada. Comprovo que no hi hagi cal element estrany, clavat a la coberta. Agafo la cambra i l'inflo una mica amb la manxa, no infla. Cap problema, agafo la segona cambra de recanvi, tampoc infla. Seria molta casualitat que les dues estesin malament, la manxa deu estar espatllada. Munto la primera cambra a la roda i hi connecto 1 dels 2 cartutxos de gas que duc, no s'infla. Penso en positiu. Desmunto i munto l'altre cambra i gas, de nou res. El gas surt pel costats. Penso que vaja desastre, manxa espatllada i no he sabut posar el gas.
Que hi farem, trucaré perquè em vinguin a buscar. Sense cobertura. Toca caminar uns 4 km, fins a Vallgorguina on truco i em venen a buscar, donant per acabada aquest repte, doncs s'ha fet fosc i no he pogut arribar.
L'endemà, tranquil·lament a casa, al intentar inflar les cambres. M'adono que no he estat ni jo, ni la manxa, ni el gas, són les 2 cambres que no s'inflen. Analitzant la situació, m'adono, que deu fer un mínim de 3 anys, que estaven al garatge, dins la seva caixa.
Com sempre en els meus reptes, ni guanyo, ni perdo, aprenc.
Track garmin connect pedalant
Track garmin connect caminant
Entrada relacionada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!