12/10/11 Un regal en forma de dia

Hi ha dies, com el que acabo de viure, que son un regal, fugisser i efímer, que s'ha d'agafar al vol i no deixar passar l'oportunitat de gaudir-ne.
Que en un 12 d'octubre, faci un dia de ple estiu, s'ha d'aprofitar, hi ha mil i unes maneres de fer-ho, he decidit fer una sortida en caiac, mar plana, com una bassa d'oli, que et deixa veure el fons, que fa sentir la densitat de la mar en cada palada, poc trànsit marítim, desembarco en una platja propera, no hi ha gaire gent, es respira tranquil·litat, nedo, faig volta i volta sota el sol, de tornada entro en una cova, deixo el caiac dins i exploro les del voltant nedant, el reflex de la llum, dóna matisos verds i rogencs a les roques, és tot un espectacle.
Mentre torno cap a casa, passejant a tocar la platja, observo com els arbres van queden nuus i escolto el cruixit de les fulles seques, que queden sota el meu caminar.

Enfilo la bicicleta de carretera, a pedalar suau, només per estirar una mica les cames, no cal anar ràpid, no cal arribar enlloc, només una estoneta i cap a casa, el vent acaricia la meva pell, és càlid i agradable, pedalant entre camps, he observat unes quantes orenetes, que estaven sobre els cables elèctrics, preparant la seva imminent migració cap a terres africanes, és fascinant com aquest ocell tan petit, de 13 a 20 centímetres i de 16 a 25 grams, segons especie, arriba a volar entre 100 i 200 km dia.